S
ortia de casa amb faldilles i, quan ningú em veia, me les treia. A sota hi duia els pantalons curts". Així recorda Àngels Boqué, de 79 anys, els inicis de l'Agrupament del Carme de Noies Guies. Germana de dos escoltes del Cardenal Lluch, als 19 anys es va convertir en una de les impulsores del primer col·lectiu femení d'escoltes de Manresa.
Boqué es va emocionar molt ahir. 60 anys després de la creació de l'agrupament, una vuitantena de les seves integrants es van reunir per celebrar l'efemèride. Van fer jocs, van cantar, van ballar, van dinar plegades... Per unes hores van tornar a ser escoltes.
"En una època en què pràcticament tot s'havia de fer per imposició, allà no hi havia represàlies. Coneixies coses noves amb il·lusió", recordava Marta Sellarés, una de les primeres noies guies, que ara té 74 anys. "Podíem parlar en català i allà se'ns parlava de país. A mi em va canviar la vida", recordava Montserrat Bozzo, una altra de les veteranes. "Poder cantar, conèixer la natura... Va ser una experiència inoblidable", afegia Alba Serra, que va passar més d'una dècada a l'agrupament: primer de noia guia i després de cap.
Si alguna cosa no va faltar en la trobada d'ahir va ser emoció. Malgrat la curta vida del col·lectiu, nascut després de la creació de l'Agrupament Escolta Cardenal Lluch -que era només per a nois- i fusionat amb ell dues dècades després, les antigues noies guies no es cansaven de repetir que ser escoltes els va marcar per a tota la vida. "Després d'acabar els meus estudis me'n vaig anar a estudiar a Barcelona. A l'agrupament em vaig fer gran. Dubto que hagués seguit estudiant si no hagués estat per ell", afirmava Roser Vila. En ple àpat, al seu costat s'asseia Anna Maria Balaguer. "Vaig aprendre lliçons que encara avui en dia em serveixen", afirmava.
