Hortolans del regadiu de Manresa exigeixen recuperar l'aigua de reg

La Junta de la Séquia es reunirà dilluns amb el director de l'ACA i divendres amb la Comissió de Dessembassament del Ter Llobregat

Concentració aquest matí a la rotonda del camí cap a cal Tort

Concentració aquest matí a la rotonda del camí cap a cal Tort / Helena Carbonell

Helena Carbonell

Helena Carbonell

Hortolans del regadiu de Manresa continuen amb la seva revolta per tal de recuperar l'aigua de reg. Després de la primera concentració la setmana passada, les explicacions que les autoritats van fer arribar als hortolans no van acabar de fer el pes i més de 150 persones s'han concentrat avui a la rotonda del camí que va cap al Tort per exigir tornar a tenir aigua per a regar.

Divendres hi va haver una reunió de l'alcalde de Manresa i altres membres del consistori amb alguns dels afectats. Anna Carrió hi va anar i va sortir amb la sensació "que ens havien donat llargues". També els van informar que els membres de la Junta de la Séquia es reuniran dilluns amb el director de l'ACA i divendres amb la Comissió de Desembassament del Ter Llobregat. El dia 7 de maig està convocada la Junta General Ordinària i Extraordinària per tractar la qüestió. "Vam demanar una junta única per tractar això i es veu que serà a la mateixa reunió de cada any", lamentava Carrió.

La majoria dels assistents a l'acte de protesta eren jubilats que tenen l'hort per autoproveir-se, com Salvador Jiménez, que subratlla que la gestió de l'aigua també és una qüestió de classe: "Aquí hi ha persones que tenen una pensió que no arriba a 500 euros al mes i s'alimenten bàsicament del que fan a l'hort". També destaca la hipocresia en alguns discursos: "Ara que promocionen tant els productes de proximitat, ens obliguen a comprar la verdura al Mercadona de països que no compleixen ni amb les normatives mínimes".

S'han sentit dolguts i insultats. "Ens tracten com si fóssim delinqüents", es queixava Pancracio Hernández. Li va sabre molt greu que posessin un cadenat a les boques de la séquia i considera que les coses "es podrien haver fet d'una altra manera". També destaca labor de tots els hortolans no professionals a l'hora de fer prevenció contra possible incendis, com el que va cremar fa dos anys al Pont de Vilomara, "sort de nosaltres, si no hi fóssim, tot això seria un polvorí".

"Tinc 91 anys i al meu hort mai havien tallat l'aigua"

Ramona Riu manté l'hort familiar des de fa molts anys i hi va des que té memòria. "Tinc 91 anys i al meu hort mai havien tallat l'aigua", assegurava aquest matí a la concentració. Hi ha anat perquè té la sensació que el tracte que va rebre per part de l'administració va ser molt deficient: "no puc ni omplir una galleda per rentar-me les mans després de plantar".

Riu se sent molt connectada amb el seu hort i sempre que hi va pot esbargir-se de la seva vida quotidiana. "Des que el meu marit va morir, quan vaig a l'hort em pesa menys perquè recordo temps molt feliços". A més, la seva producció li serveix per abastir-se a ella mateixa i part de la seva família: "amb els tomàquets faig conserves i samfaina que reparteixo als fills i nets i ens dura tot l'any".

Subscriu-te per seguir llegint