Manresa és la ciutat catalana de més de 50.000 habitants amb una població més sobreenvellida i un percentatge més elevat de ciutadans que estan en edat no productiva; és a dir, que o bé encara no poden treballar o bé ja poden estar jubilades. Aquestes xifres consoliden la capital del Bages al capdavant d'un rànquing que encapçala des de fa anys i que la identifica com la localitat on aquests grups tenen un pes més important dins la societat.
Segons les dades del programa Hermes de la Diputació de Barcelona del 2014 sobre les característiques demogràfiques dels municipis de la seva àrea, la capital bagenca té un índex de sobreenvelliment del 17,71%. Això implica que per cada cent persones de més de 65 anys, a Manresa n'hi ha prop de 18 que tenen més de 85 anys. Aquesta dada suposa un increment del 0,24% respecte de la de l'exercici anterior.
Tot i ser la ciutat amb una població més sobreenvellida, però, la ciutat no lidera la taula dels municipis que es consideren com a més envellits. Això té una explicació ben senzilla. Mentre que l'índex de sobreenvelliment es calcula només dins el grup de gent gran, el d'envelliment és el percentatge de persones de més de 65 anys en relació amb les que en tenen menys de 16.
A Manresa, per cada cent nois i noies que encara estan en edat escolar hi ha 116 persones grans. Aquest aspecte del rànquing l'encapçala Barcelona, amb un índex del 161,44%, seguida per l'Hospitalet de Llobregat, amb un del 136,73%. D'aquestes xifres se'n desprèn que, si bé la capital bagenca no és la localitat més envellida, sí que destaca per ser la que té un nombre més alt de persones d'edat més avançada i amb unes necessitats més concretes.
El que fa singular a la població manresana, doncs, no és que hi hagi molta gent de la tercera edat -representa el 19,5% del total davant el 21% de, per exemple, de Barcelona-, sinó que la que hi ha, de mitjana, té més edat que a la resta de municipis
