Campuzano posa els pisos per a gent gran de Sant Andreu a Manresa com el model a seguir i descarta les grans residències

El responsable de Drets Socials i la consellera de Territori, Ester Capella, han visitat aquest matí la capital del Bages

Han avançat un projecte que passa per fer habitatges amb serveis compartits per a persones grans i per posar a disposició dels joves els pisos que deixin lliures

El Govern estudia crear pisos amb serveis per a 800 persones grans

ACN

Gemma Camps

Gemma Camps

Els pisos per a persones grans amb serveis compartits, com els de Sant Andreu Salut a l'antiga Fonda Sant Antoni, a la plaça Major de Manresa, són el model a seguir pel que fa a l'atenció a les persones grans. Ho ha defensat el conseller de Drets Socials, Carlos Campuzano, en la visita que ha fet aquest divendres al matí, juntament amb la consellera de Territori, Ester Capella, al nou equipament, que té 14 pisos. El propvinent 1 de maig hi entrarà a viure la primera inquilina, i a mitjans de mes, dues més.

Campuzano ha descartat, alhora, el model clàssic de grans residències. Quant a la residència al barri del Xup reclamada fins a la sacietat per la Plataforma de Gent Gran, ha respost a la pregunta de Regió7 que, si es fa, cosa que no ha dit, serà tenint en compte que sigui un projecte que s'adigui amb el nou model previst.

Carles Campuzano (segon per l'eaquerra) amb Dolors Fitó, directora de la residència Sant Andreu; Manel Valls, director de Sant Andreu Salut, Marc Aloy i Ester Capella

Carles Campuzano (segon per l'esquerra) amb Dolors Fitó, directora de la residència Sant Andreu; Manel Valls, director de Sant Andreu Salut, Marc Aloy i Ester Capella / Mireis Arso

Campuzano i Capella han avançat a Manresa l'informe de pisos per cuidar persones grans i pisos per emancipar persones joves. Es basa en el fet que, segons una projecció futura, la població de més de 85 anys es doblarà el 2050 i que el 2030 hi haurà 42.000 persones més amb un grau 2 i 3 de dependència. També, en la dada que, d'avui al 2050, la població de més de 65 anys passarà del 20 al 30%.

La visita s'ha fet amb l'acompanyament de l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, la regidora Mariona Homs, el director dels Serveis Territorials de Territori a la Catalunya Central, David Aaron López, i el director de Sant Andreu Salut, Manel Valls, entre d'altres responsables de la fundació sanitària i de l'Ajuntament i el consell comarcal.

Després de visitar els pisos de Sant Andreu Salut, s'han desplaçat fins a l'Anònima, on la fundació també tenia previst fer uns pisos per a gent gran amb serveis compartits, un projecte impulsat per la fundació propietària de la residència Montblanc, que es va fusionar posteriorment amb la Fundació Sant Andreu Salut. És un projecte que, ara per ara, està aturat. Després de visitar les oficines del Servei d'Ajuda a Domicili de Sant Andreu Salut, s'han traslladat a la Barnahus de Manresa, el servei que atén infants, adolescents i les seves famílies, que han patit violència sexual.

Els reptes de l'envelliment i de l'emancipació

En l'atenció als mitjans, Campuzano ha explicat que els pisos de Sant Andreu Salut "representen el nou tipus de model residencial que el Govern de Catalunya vol promoure en els pròxims temps". Ha recordat que "el país afronta un repte enorme, que és el repte de la transició demogràfica". Hi ha afegit el fet que les persones grans, cada cop més, no volen viure en una residència. "Tots desitgem, quan ens fem més grans, viure a casa nostra amb la màxima autonomia possible". També ha esmentat el tema de la "solitud no volguda. Persones grans que es queden soles, potser als afores de la ciutat, amb una casa gran. S'han quedat vidus i vídues i volen viure acompanyades de gent", o les que viuen en pisos sense ascensor. "Només al voltant d'un 20% dels pisos on viuen persones grans estan adaptats", hi ha afegit.

Juntament a això, ha remarcat els problemes que tenen els joves per emancipar-se, amb una de les "taxes més baixes de la Unió Europea".

El projecte avançat a Manresa té per objectiu resoldre els dos reptes. "És un model de pisos amb serveis per a persones grans que els permetin viure de manera autònoma i independent allargant al màxim la seva qualitat de vida" i, per altra banda, si aquestes persones grans són propietàries de pisos, que aquests pisos "es posin a disposició de persones joves".

Deu projectes aturats per la manca de pressupostos

L'informe conjunt de la conselleria de Territori i de Drets Socials sobre aquest projecte, que es presentarà al Govern dimarts vinent per a la seva aprovació, ha informat, "tenia previst posar en marxa deu projectes pilot amb deu acords amb diversos municipis del país per desplegar-lo amb l'objectiu que, en un curt termini, hi hagués 800 pisos pera a persones grans i 800 per a joves". Un d'ells, era Manresa. Sense pressupostos, ha admès, l'actuació prevista el 2024 ha quedat aturada. Passava per "engegar deu d'aquests projectes". Ha celebrat que, "en general, tots els alcaldes als quals hem manifestat aquesta proposta ens l'han comprat".

"Miniresidències adossades"

Lligat amb això, ha puntualitzat, pel que fa a la demanda de fer residències de gent gran, que "probablement, massa més residències, segurament no n'haurem de fer". Ha anunciat per a abans del 12 de maig "un instrument que és la planificació de necessitats en gent gran amb discapacitat i amb salut mental d'aquí al 2030 i al 2040". A seu entendre "faran falta més infraestructures per atendre persones grans", però, seguint els models de pisos amb serveis compartits, amb l'afegit que, "quan les persones es fan encara més grans, i les seves condicions de salut tendeixen a empitjorar, en aquest mateix recurs existeixen unitats on puguin acabar vivint, com una miniresidècia adossada als pisos amb serveis".

En tot cas, ha explicitat que seran projectes que caldrà fer mitjançant aliances amb els ajuntaments i les entitats del sector sense ànim de lucre.

Capella ha reiterat la importància de fer front al repte de l'habitatge, específicament pel que fa a la gent jove i a la gent gran. Ha dit que, actualment, és el repte més improtant que té el país davant seu.

Visita a la Barnahus de Manresa

Visita a la Barnahus de Manresa / GdC

El centre d'atenció d'infants i adolescents que han patit violència sexual ha atès 40 casos dels del 15 de febrer

En la seva visita a la capital del Bages, Carles Campuzano, ha anat a la Barnahus, que, des que es va iniciar el servei el passat 15 de febrer, ja atès 40 casos d’infants i adolescents de la ciutat que han patit violència sexual, i també les seves famílies. A la visita també hi ha participat la directora general de la DGAIA, Ester Cabanes. També els ha acompanyat l'alcalde Marc Aloy.

L’objectiu principal del servei és la valoració, l’atenció, el tractament i el seguiment de qualsevol infant i adolescent que hagi patit violències sexuals, per bé que els professionals del centre col·laboraran també en la prevenció i detecció d’aquesta xacra.

Les instal·lacions estan situades a la carretera de Vic i ho gestiona la Fundació Cots, Residència Assistencial Manresa. Segons informació demanda per aquest diari al Departament, pel que fa a la seu definitiva, la intenció és que les obres estiguin acabades a finals del 2026.

Cada unitat Barnahus que hi ha a Catalunya compta amb sales d'espera separades equipades amb mobles, joguines, revistes, llibres, etc., adients a l'edat i a les necessitats dels infants i adolescents. També té espais de treball per als professionals; dues sales d’atenció a famílies, dues sales d’atenció per als adolescents, dues sales d’atenció per a nens i nenes, dues sales amb l’equipament tècnic necessari per a fer l’entrevista forense i la prova preconstituïda, una sala d’exploració mèdica; o una petita cuina, entre d’altres.

És un projecte del Govern de la Generalitat que implica diverses conselleries. El principal impulsor n’és el Departament de Drets Socials -mitjançant la Direcció General de l’Atenció a la Infància i l’Adolescència-, en coordinació amb Salut, Educació, Interior, Justícia i Igualtat i Feminismes, a més de la Fiscalia i la Judicatura.

A banda de Manresa, ja s’han activat o estaran en funcionament properament Barnahus a Terrassa, Granollers, la Seu d’Urgell, Lleida, Girona, Tortosa, Vilanova i la Geltrú, Prat de Llobregat, Barcelona, Badalona i Mataró.

Barnahus vol dir casa dels nens en islandès.

Subscriu-te per seguir llegint