Els refugiats sirians han abandonat les seves llars per un període llarg de temps, si no és que ho han fet per sempre. Per aquest motiu els ajuntaments de la Catalunya Central predisposats a acollir-los opten per buscar pisos buits abans d'allotjar-los amb famílies que se solidaritzin amb les víctimes de la crisi humanitària. Berga, Igualada, Manresa, Santpedor, Monistrol de Calders i Artés s'han mostrat disposats a acollir-ne, però el nombre de municipis va creixent a mesura que passen els dies.
L'arribada massiva de refugiats a les fronteres de la UE i el drama humà colossal de la travessia ha mobilitzat la ciutadania i els ajuntaments, que volen posar el seu gra de sorra per posar fi al patiment dels que han fugit de les bombes. Això obliga a gestionar una situació nova per a la majoria de governs municipals, ja que avisen que la figura del refugiats no té res a veure amb la dels immigrants, que vénen per raons econòmiques. Només hi ha precedents en la guerra de Bòsnia i Hercegovina de mitjans anys noranta del segle passat, quan alguns municipis de la regió central -com Igualada i Sallent- van acollir persones que fugien dels conflictes que van desmembrar l'antiga Iugoslàvia.
