«Hem quedat abandonats». Francisco Bonet té una parada de menuts al mercat de Puigmercadal de Manresa. La hi té des del primer dia, quan va obrir les portes, l'any vinent farà 30 anys. És un dels paradistes que encara aguanten. A hores d'ara, com va avançar aquest diari, de les 39 parades que pot acollir el mercat, n'hi ha 20 de tancades.

Per a Bonet, igual que per a la resta de venedors amb els quals ha parlat Regió7, que l'Ajuntament es faci càrrec de la gestió del Puigmercadal és una bona notícia. La majoria consideren com a tema prioritari millorar l'aparcament per a la clientela. N'hi ha que també parlen de la necessitat de millorar-ne la imatge.

José Ramón Navarro, que fa tres anys i mig que hi té la carnisseria Navarro, es plany. «És una pena la situació en què està, tot i ser l'únic mercat municipal de Manresa». Opina que «els darrers responsables ho han deixat decaure molt». L'actual gestora fins que l'Ajuntament no n'agafi les regnes el 2 de gener «va presentar suspensió de pagaments fa quatre mesos» i «fa un mes van tallar la llum del mercat» per impagament, comenta. A més a més, el dia que Regió7 va visitar l'edifici per parlar amb els paradistes no anava la calefacció general.

Segons els botiguers consultats, la competència de les grans superfícies i el fet que el mercat estigui en un emplaçament, el Barri Antic, que també té molts problemes, són les principals causes de la caiguda en picat del Puigmercadal. Això, al marge dels canvis en la societat a l'hora de fer la compra i de les mancances de l'edifici, començant per un aparcament subterrani estret i amb moltes columnes, i acabant per «uns serveis que són una vergonya», esmenta Navarro, que també critica que «el moll de càrrega i descàrrega estigui a l'entrada principal», la qual cosa en desmereix la imatge; i, al seu entendre, que l'horari de mercat ja no funcioni com fa uns anys. Pensa que hauria d'obrir matí i tarda. Com a model que podria funcionar, ell esmenta el mercat de Barberà. «La meitat és un supermercat i l'altra meitat són parades i obre de 9 a 9».

Malgrat tots els problemes que admeten que té, cap dels paradistes consultats no vol sentenciar-lo. Tots coincideixen a assenyalar que, ben portat, té futur.

«Està passant a tot arreu»

David Bernades, de Carns Bernades, porta la parada que va obrir el seu pare al Puigmercadal. Pensa que el que està succeint al mercat manresà «està passant a tot arreu» i que «la solució, com s'ha fet a Barcelona, és modernitzar-nos i adaptar-nos als nous temps». Creu que caldria posar al dia l'estructura de l'equipament i que apostar pel producte de proximitat -com va apuntar el regidor de Comerç i Mercats, Jaume Arnau- per competir amb el que ofereixen les grans àrees comercials podria ser una bona opció. Explica que fa poc va estar al mercat de Florència i que també s'han hagut d'especialitzar per anar endavant.

Bernades recorda que «a Manresa s'ha multiplicat per quaranta l'oferta de superfícies de venda i la població més aviat ha baixat». Apunta que en un carrer comercial per excel·lència com el d'Àngel Guimerà, si en marxessin les franquícies i les grans cadenes, «hi quedarien molt pocs negocis manresans». No oblida que a tot això s'hi suma que la gent cada vegada compra més per Internet.

De les parades que han tancat, n'hi ha que ho han fet per manca de relleu generacional i d'altres perquè no s'hi guanyaven la vida. A l'edifici també hi ha un autoservei del Llobet i un bar-cafeteria tancat fa mesos.

Per a Bonet, «l'Ajuntament hauria de tenir la voluntat de fer una bona gestió del mercat». Com Navarro, lamenta que «no hi ha hagut un manteniment. Se'ns ha fet vell tot i estar al rovell de l'ou, la qual cosa encara ho fa més sorprenent». Opina que caldria renovar la imatge del mercat, millorar-ne l'entrada i l'aparcament i donar facilitats a les persones que hi vulguin posar una parada. Creu que donar valor al producte de proximitat pot ser una bona opció.

Com Bonet, Ramon Soler també ven menuts al Puigmercadal i hi té parada des del primer dia. Confia que «l'Ajuntament sabrà treure partit de la gestió per fer venir parades noves i gent», i per «arreglar-lo una mica, tot i que no és una prioritat». Per a ell l'important és recuperar parades que s'han perdut, com la de pa, la pastisseria i l'herboristeria. Recorda que al mercat ja es ven producte de proximitat. Per tant, el problema no entén que sigui l'oferta sinó que s'ha anat a parar a un atzucac. «Com menys parades, menys diners hi ha i menys es pot fer. Tens el just per pagar el director i la neteja».

Isabel Farré és l'encarregada de la bacallaneria Lo Salat, que també hi és des del primer dia. Els propietaris tenien més d'una parada al mercat però «les han anat tancant». Farré insisteix en el tema de l'aparcament. Tots, de fet, corroboren que el que hi ha fa de molt mal aparcar i n'hi ha, com ella, que creuen que s'hauria de poder deixar el cotxe a la plaça del Mercat, on és prohibit. «Fer que la gent torni a comprar aquí en lloc d'anar als grans magatzems costarà perquè s'ha abandonat molt».

José Raúl Agea treballa a Fruites Deni, amb parada al mercat fa un parell de mesos. També esmenta el tema de l'aparcament. «La gent el que busca és comoditat, però en aquest pàrquing aparcar per venir a comprar va fatal». Navarro proposa com a possibles solucions regalar una hora d'aparcament a la clientela i que, en lloc de tres cotxes entre les columnes, se n'hi posin dos, la qual cosa en faria molt més plàcida l'entrada i sortida. Puntualitza, però, que aquest darrer punt no és el més important perquè hi ha supermercats que també tenen aparcaments molt deficients i bé que hi va la gent.

Agea assenyala el tema de l'abundància de superfícies comercials a Manresa. «Hi ha un volum de supermercats enorme i ara en posaran un de l'Esclat a la Pujada Roja». Creu que «l'Ajuntament s'equivoca donant tantes llicències» perquè va en detriment del petit comerç.