L'alcalde del poble senegalès de Bambylor, Ndiagne Diop, havia d'assistir a les Jornades Migratòries Fòrum Senegal, però ha estat un dels afectats per la polèmica dels visats i finalment s'ha hagut de quedar al seu país. Manresa està agermanada amb aquest municipi i havien mantingut una estreta relació en el camp del desenvolupament, però les relacions es van congelar per la polèmica en la gestió dels diners d'un casal de joves al poble, que es va construir gràcies a un projecte finançat pel consistori manresà.
Representants polítics senegalesos amb càrrec públic no han pogut participar en les Jornades Migratòries Fòrum Senegal que s'han celebrat a Manresa per no haver obtingut els visats sol·licitats al consolat espanyol a Dakar. La delegació havia d'estar integrada per 7 alcaldes de municipis del país, un representant del ministeri d'Economia, una diputada del parlament i un responsable d'una de les universitats de la capital del país. La presència del grup era una part important del programa, i per aquest motiu els organitzadors han suspès les activitats que s'havien de portar a terme avui, el darrer dia de les jornades.
En la major part dels països africans del sud del Sàhara l'obtenció d'un visat per viatjar als països de la Unió Europea és una autèntica odissea, perquè pot ser la via d'entrada de nous immigrants. La denegació de permisos per entrar a l'estat espanyol és una de les fórmules per combatre l'arribada dels qui pretenen iniciar una nova vida a Europa.
Però els responsables de la Coordinadora d'Associacions Senegaleses a Catalunya (CASC) -l'entitat organitzadora- es mostraven perplexos perquè confiaven que la delegació, integrada per polítics, obtindria els permisos per arribar fins a l'estat espanyol i poder participar en la trobada. El president de l'entitat, Amadou Bocar Sam, lamentava ahir, en la intervenció d'obertura, que «la desena de persones que havien de venir del Senegal no participaran en l'acte perquè no han obtingut els visats i, per tant, no es podran fer les activitats transnacionals». El responsable va afegir que «són conegudes les dificultats per aconseguir els permisos».
L'entitat Amics del Senegal al Bages ha tingut un paper actiu en l'organització de les jornades a Manresa, i el seu responsable, Amadou Matar Gueye, pensava que «essent unes activitats amb la presència de representants dels consolats del Senegal a Madrid i Barcelona, el consolat espanyol seria més permissiu a l'hora d'atorgar els visats». El president de l'associació bagenca afirmava ahir que encara s'havia de posar en contacte amb els alcaldes que havien d'arribar per saber exactament què havia succeït. Entre els assistents sí que hi havia un grup provinent de França i la cònsol del Senegal a Barcelona, Clàudia Vila, i la representant del consolat de Madrid, Mariama Coly.
Les jornades estaven centrades en l'emprenedoria, i demà dilluns, la delegació senegalesa havia de participar en una trobada amb tècnics de l'Ajuntament de Manresa per veure com a la ciutat es treballa el foment de nous negocis. També estava prevista una visita guiada per Manresa. Activitats d'intercanvi que, és clar, s'han cancel·lat. Tot i aquest entrebanc, les jornades, que van començar divendres, van seguir ahir amb un paper destacat de l'entitat senegalesa del Bages.
L'economia, paper clau
Les diferents activitats programades ahir, però, es van portar terme i tenien com a eix central com ajudar al desenvolupament del país. Els senegalesos de Catalunya tenen clar que enviant simplement part del salari als familiars del seu país contribueixen poc a eradicar els greus problemes que els van empènyer a abandonar el lloc on van néixer. Per aquest motiu, l'objectiu era estudiar com crear negocis al país d'origen i així ajudar al desenvolupament del Senegal. Diners que han de servir per generar més diners.
«La nostra tasca ja no és la de participar, només, en les activitats multiculturals d'aquí i ensenyar com cuinem arròs. Ens hem de preocupar també per transformar el Senegal», deixava clar el president de la CASC. Bona part del debat d'ahir se centrava en la creació d'una cooperativa que vehiculi l'ajut que envien al Senegal i crear projectes que converteixin l'activitat agrícola i comercial que porten a terme els seus familiars al país d'origen en negocis competitius. Una iniciativa que té com a finalitat l'autonomia econòmica dels familiars perquè depenguin menys dels diners de l'exterior.
«No té sentit que els nostres parents tinguin una vida més o menys còmoda només amb els nostres ingressos», afegia. Les xifres parlen: la contribució dels emigrants d'aquest país africà repartits arreu del món significa, aproximadament, el 10% del PIB, i calculen que els senegalesos residents a Catalunya envien uns 150 euros cada mes als familiars.
