Vuitanta punts forts i setanta a millorar. Entre els darrers, n´hi ha onze que avisen que en el tema de violència masclista encara hi ha feina a fer i, per tant, que calen mitjans per poder-la portar a terme. Numèricament, aquest és el resum de la Diagnosi de Gènere de Manresa, presentada aquest dijous a la tarda en una sessió oberta al Casino per poder-hi fer aportacions. Hi van assistir una vintena de persones, la majoria d´entitats i partits polítics. Feta la diagnosi, ara comença el pla d´acció per arribar al II Pla d´Igualtat de Gènere per garantir la igualtat plena a Manresa. La regidora de la Dona, Cristina Cruz, va avançar a Regió7 que «la voluntat política és que estigui fet el març».

La diagnosi presentada aquest dijous encara no és el document definitiu. Tot i que ha rebut el vistiplau tècnic, s´hi poden afegir aportacions i es portarà després a discussió en sengles sessions, el 26 de gener i el 2 de febrer, amb un grup permanent tècnic i polític. La signa Clara Dachs, de Polítiques d´Equitat de Gènere de la Diputació, que ahir va conduir el taller participatiu. L´ha realitzada entre els mesos de maig i novembre passat amb la col·laboració de l´Ajuntament.

Els punts forts i a millorar es reparteixen en sis línies estratègiques. En l´anomenada «Compromís amb la igualtat», destaquen els inconvenients que ha suposat per al Servei d´Informació i Atenció a la Dona (SIAD) que la regidoria de la Dona, de la qual depèn, desaparegués durant un mandat i que aquesta només tingui un 0,28% del pressupost total de l´Ajuntament. A l´hora de constatar la manca de mitjans, indica, per exemple, que «l´elevat nombre de casos que atén la psicòloga implica un desgast personal important». Segons dades facilitades per l´Ajuntament, entre el 2011 i el 2015, aquesta professional va fer una mitjana de 468 entrevistes anuals. L´advocada, que només hi és a mitja jornada, no es va quedar curta, amb una mitjana de 214.

En el bloc específic d´«Acció contra la violència masclista», la diagnosi cita tretze punts forts i onze punts a millorar. Entre els primers, repassa la valuosa feina que ha portat a terme en aquest àmbit el SIAD, que justament el 2016 va celebrar vint anys, mentre que, en els segons, parla d´intensificar els tallers de prevenció de les violències adreçats a secundària; disposar d´un servei de traducció per a les dones migrades que pateixen violència masclista; millorar l´atenció a filles i fills, i que el SIAD no hagi de compartir l´espai amb Serveis Socials, cosa que dificulta la desitjada confidencialitat de les usuàries.

Entre els vuitanta punts forts, hi ha l´atenció a Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals i Intersexuals (LGBTI), amb la creació d´una taula del col·lectiu i la commemoració del 28 de juny. En aquest paquet amb bona nota també hi ha la recuperació de la regidoria de la Dona; la clara voluntat d´aplicar llenguatge no sexista en els mitjans de comunicació municipals; els criteris de gènere que incorporen les bases de les subvencions, i que hi hagi un ple municipal gairebé paritari.

En el capítol de «Drets i qualitat de vida», parla com a punt a millorar garantir la igualtat en la redacció i participació en el Pla d´Ordenacio Urbanística Municipal i en Pla de Mobilitat de Manresa. Perquè s´entengui, vol dir que en un i altre no es plantegin els projectes pensant en un únic tipus de persona. Per posar un exemple, en el tema de la il·luminació dels carrers és molt diferent la percepció dels homes i les dones, que tenen més desenvolupada la sensació d´inseguretat.