Els paradistes del Puigmercadal consideren «positiva» la gestió del mercat que està fent l'Ajuntament de Manresades de l'1 de gener passat, però remarquen que les accions que s'estan duent a terme encara no els han donat resultats pel que fa a les vendes.
«El canvi ha estat positiu, s'estan fent canvis, però encara queda molt per fer». Aquesta és la frase que millor defineix el sentir dels paradistes després dels gairebé vuit primers mesos de canvis. Demanen nous operadors al mercat i reformes a les instal·lacions. Tots ells, però, avalen la gestió del govern manresà, ja que «estan treballant amb ganes per millorar el mercat». No obstant això, també apunten que «de l'altra manera tampoc no podíem anar», referint-se al gestor anterior.
Malgrat que pel que fa a les vendes hi ha varietat d'opinions, l'opinió general és que no han millorat i que es mantenen com abans de l'arribada dels nous gestors. Els botiguers destaquen que potser «encara és d'hora per treure conclusions sobre aquests primers mesos».
Les millores
La iniciativa impulsada per l'Ajuntament de crear un espai de degustació per poder consumir els productes del mercat in situ genera divisió d'opinions.
Agustí Perramon, membre de la junta actual del mercat i anterior president de l'Associació de Venedors del Puigmercadal, considera que «ens hem obert a noves possibilitats, falta concretar quins operadors hi haurà». Sobre les obres per ubicar-lo, puntualitza que «sí que molesten en el dia a dia, però el resultat final pot estar bé i ho assumeixes de gust perquè abans ni et plantejaves que pogués passar».
Per la seva banda, José Raúl, un botiguer que fa més de deu anys que treballa en una parada de fruita, destaca que «això és un mercat, no la Boqueria. Crec que no és la millor idea, sí que algun dia es pot fer alguna activitat relacionada amb la degustació, però no és l'ànima del mercat». Seguint la seva línia, Ester García, d'una parada de llegums, tampoc creu que la iniciativa pugui funcionar ja que «és un espai més enfocat cap a una ciutat com Barcelona, amb més turisme».
En canvi, una de les treballadores d'un establiment de conserves considera precipitat fer-ne una valoració quan tot just ha acabat la primera fase de la seva construcció i opina que «s'haurà de veure com queda aquesta iniciativa per valorar si ha estat un encert o un error».
Sense resultats, encara
Fa uns mesos, els paradistes es queixaven de la pèrdua de clients a causa, entre altres coses, del mal estat de les instal·lacions. Ara, en canvi, creuen que des del consistori s'estan duent a terme accions per revitalitzar-lo i renovar-lo. Amb tot, pel que fa a la clientela, encara no hi ha resultats visibles que els facin ser optimistes en aquest aspecte.
Els venedors coincideixen a valorar que la promoció que s'ha fet els darrers mesos del Puigmercadal ha estat «encertada. Són detalls que s'agraeixen perquè són visibles per a la gent i ens ajuden», comenten, fent referència a la campanya en dues marquesines de la parada de bus i publicitat en vuit autobusos de la ciutat, així com al fet d'oferir una hora d'aparcament gratuït o una targeta de bus T2 als clients de les parades.
Altres accions que es van fer l'any passat van ser reparar l'ascensor, el paviment a la zona de peixateries, i també es va fer un repintat general del paviment.
La situació actual
Després de 30 anys d'existència, el mercat de Puigmercadal és, per primera vegada, en mans de l'Ajuntament de Manresa, un cop el concurs públic per obtenir-ne la gestió que es va fer l'any passat es donés per acabat sense que s'hi presentés cap empresa.
Amb capacitat per a 40 parades i una superfície comercial de prop de 1.400 metres quadrats, els darrers anys el mercat ha perdut clientela i botiguers. Avui, els paradistes no arriben a la vintena.
El consistori va destacar que volia recuperar l'hegemonia del mercat, ja que el considera una peça clau en el context del Centre Històric de la ciutat, i va garantir que en aquesta nova etapa s'apostaria per un model de productes de proximitat, i faria inversions per tal de tornar a convertir-lo en un punt de referència. La seva voluntat és, com ha reiterat en tot moment, «aconseguir un ventall de públic més divers, fer que més clients s'hi sentin atrets».
