«No volem fer cap mena de pena perquè no en fem. La situació que vivim és perquè han donat la cara». Amb aquest orgull va parlar, aquest dijous al vespre, Joan Teran, la parella sentimental d'Anna Gabriel, en la presentació a Manresa de l'Associació Catalana pels Drets Civils, que integren les famílies dels divuit polítics i activistes que, o són a la presó o a l'exili.

A banda de Teran, també hi van intervenir les germanes de Toni Comín i Jordi Cuixart. Si els aplaudiments serveixen per mesurar-ho, va ser la que en va rebre més. Tampoc no n'hi va haver molts. Davant seu, Comín, Cuixart, Maribel Sabaté i Teran tenien més d'una seixantena de persones amb expressions compungides. Un assistent fins va confessar que se sentia culpable per la situació dels empresonats i exiliats. Des de la taula, Cuixart va comentar que en les nombroses cartes que rep el seu germà a la presó li va comentar que una de les coses que més li demana la gent és perdó. Parlant de cartes, tant ella com Comín van assegurar que rebre'n amb imatges, amb retalls de diaris, és un fet que agraeixen especialment els empresonats.

Comín va començar la intervenció, que va acollir l'Espai Òmnium, explicant què és l'Associació Catalana pels Drets Civils, una entitat creada per les famílies dels divuit represaliats. «Som divuit famílies que fem una pinya», va dir. Van explicar com fer-se'n soci i com col·laborar-hi, i els objectius, entre els quals «donar veu als que no poden parlar» i «defensar els drets civils que ara mateix s'estan vulnerant a Espanya».

Al costat de Teran, que va comentar que la de dijous era la seva primera participació en un acte de l'associació, la mare de Gabriel va saber encomanar el dolor de tenir una filla, en el seu cas, lluny de casa. Una filla a qui, quan va marxar, va explicar, va demanar que, ni que ella es mori, no torni per evitar que l'empresonin.

Van parlar de la querella col·lectiva, que «no es farà fins que no sigui el moment», va remarcar Comín, i van escoltar i respondre les preguntes i reflexions del públic. Una d'elles va servir per felicitar-los per treballar plegats sense entrar en comparacions.