En els Jocs de Rio s´han viscut exemples de com, a nivell esportiu, hi ha una gran pugna entre brasilers i argentins. Quan les càmeres fan algun pla en el qual hi surten aficionats del país veí vestits amb la samarreta blava i blanca de la seva selecció o d´algun equip de futbol argentí, la xiulada que es produeix és ensordidora. Hi ha també, però, una rivalitat interna entre Rio i São Paulo, ciutat de les finances i on hi ha una activitat econòmica molt més diversa que a la població que acull els Jocs on tot, on gairebé tot, està molt enfocat al turisme. M´ho explica amb més detall un periodista del país, Rafael Valesi, que escriu al diari Lance!, que és l´únic d´esports que es publica al Brasil. Fa un parell d´anys, el Marca va intentar fer una edició a aquesta banda de l´oceà Atlàntic, però no se´n va acabar de sortir, no va tenir èxit.

Començo a parlar amb Valesi, un informador que faig el càlcul que tindrà trenta i pocs anys, en veure al seu ordinador (som al centre aquàtic on Michael Phelps ha fet més gran la seva llegenda) una notícia d´un atac a trets a un bus de premsa que feia el trajecte de tornada de Deodoro, una de les seus olímpiques, al MPC, centre internacional de premsa. «Diuen que han sigut pedres, però jo he parlat amb un company del meu diari que era dins l´autocar, i tots estan convençuts que han estat impactes de bala».

Passaven pel costat d´una favela conflictiva que es diu Ciutat de Déu, i a mi ja no m´estranya res. Li pregunto si se d´adonen que les incidències en la seguretat donen una pèssima imatge del Brasil arreu del món i ell fa una ganyota com assumint que és el que hi ha. I em parla del plet entre carioques i paulistes, els habitants de Rio i de São Paulo, d´on precisament és ell. «No sé si és comparable al que teniu entre Barcelona i Madrid; aquí a Rio van sempre molt més tranquils, són menys seriosos i crec que ho pots comprovar amb el servei que et donen en els bars o restaurants, mai no tenen pressa. A favor tenen un paisatge que és fantàstic i no pateixen la contaminació que sí que ens castiga a São Paulo, que és molt més gran, 12 milions per només 4 del centre de Rio».

M´explica que el 2008 va visitar Espanya en motiu del mundial de clubs de futbol sala que es va jugar a Granada i que l´altre ciutat on va anar va ser Barcelona. «Vam estar molt bé en una pensió a la Rambla que es va omplir amb brasilers i amb australians». El que més li va sorprendre -va ser-hi a l´estiu- va ser que «a les platges de Barcelona les dones fessin topless, al Brasil no n´hi ha. És una qüestió cultural que no ha canviat mai». I entre la ruta que va fer la capital catalana no hi van faltar la Sagrada Família, la Pedrera, el Parc Güell, el Museu Picasso, el Camp Nou, l´estadi de Montjuïc i el museu olímpic. Li pregunto per Neymar: «Romario o Ronaldihno sortien de festa, però al camp complien».