E
l cas del secretari municipal de Berga que va abandonar el càrrec havent deixat per transcriure dues actes de plens municipals hauria d'entrar dins del gènere de l'humor si no fos perquè és un cas d'una extrema gravetat. Óscar González Ballesteros va assistir com a secretari municipal als plens d'octubre i desembre del 2007 i l'any següent es va traslladar a un altre municipi. En tot aquest temps no va tenir temps de donar fe pública dels acords, ni tampoc en els dos anys que han passat des de llavors. Com a conseqüència, totes les decisions preses en aquelles sessions plenàries estan en un llimb legal, penjades fins que no siguin formalment validades. Un regidor del municipi ho és a hores d'ara de forma virtual, i hi ha acords urbanístics que podrien ser impugnats i, potser, podrien causar grans perjudicis a la ciutat. És difícil entendre què porta un alt funcionari a incomplir d'una forma tan evident les seves obligacions, però no és menys difícil d'entendre que el cas hagi arribat fins avui sense que l'Ajuntament de Berga hi hagi intervingut en temps i forma, amb les eines de què disposa legalment. Un secretari municipal és un càrrec de primeríssim ordre en un ajuntament; té un sou de primer nivell dins la funció pública i assumeix responsabilitats d'acord amb les altes atribucions que li confereix la llei. En funció del seu càrrec se li suposa el compromís amb la prestació de serveis a l'estat i als ciutadans, que en això consisteix precisament la seva feina. Per què ha fet el que ha fet, només ho sap ell. El que caldria saber és per què l'Ajuntament de Berga contempla el tema amb tanta complaença i no se sent obligat a exigir allò exigible. Novament, som davant d'una demostració que, en moltes institucions, res no sembla prou important per merèixer màxim rigor.
