Q
uaranta-un milions d'assalariats estan registrats com a laboralment actius a Alemanya, dels quals més de 7 milions (4,5 milions són dones) tenen un minijob. Però a veure... què carai és un minijob? Són feines de poques hores de durada -el màxim oficial són les 40 hores mensuals- i un màxim de 400 euros al mes per al treballador, a qui no es descompten quotes a la Seguretat Social ni a la jubilació. Si pretén tenir alguna cosa semblant a una jubilació decent, s'haurà de buscar la vida -o la pensió- per altres camins. És a dir, feines a sous mínims, amb un sostre teòric de 400 euros mensuals i sense càrregues socials per al patró. Perfecte, no?
Amb aquesta "mutilació" laboral, el resultat són més de set milions d'alemanys que depenen dels minijobs, molts d'ells amb salaris de menys de 300 euros. Això ha ajudat, en termes de l'estadística oficial, a fer que el nombre d'habitants laboralment actius a Alemanya arribés el 2011 a una xifra rècord: 41,04 milions de persones. D'aquestes, però, només 32,2 milions corresponen a treballadors a plena jornada. Tot i això, la proporció de minijobs al costat de la taxa de l'atur de l'estat espanyol és una cirera d'un gran pastís.
El canceller Schröder va deixar un país amb 5 milions d'aturats i una reforma de les minifeines tot just començada: per la qual els alemanys s'haurien de jubilar als 67 anys per gaudir d'un sistema social de prestacions dignes de la primera potència europea; Merkel en recull els fruits a dia d'avui, i Europa ara l'aplaudeix a ella. Els sous de 400 euros havien de ser un trampolí per a feines millors però han acabat sent perpetus. Al darrere de l'èxit ocupacional d'Alemanya s'hi amaga una cada cop més clamorosa precarietat social i laboral. Els ale-manys augmenten les seves exportacions, però també la seva nova "Bundesagentur für Arbeit", és a dir, el seu sistema laboral amb feines que havien de ser un trampolí a curt termini i s'han convertit ja en un nou model de vida alemany.
Tant joves com adults ja no s'escapen del minijob: treballes poc i evidentment cobres poc. Quasi 23 anys després de la unificació entre les dues Alemanyes, els ciutadans de l'antiga República Democràtica d'Alemanya segueixen cobrant menys, els sous de l'est són aproximadament el 70% que els de l'oest. I sabeu on hi ha més minijobs alemanys? Doncs a l'antiga RDA!
Malgrat aquest sistema de precarització continuada, el creixement del 0,5% d'Alemanya ha salvat els 17 països de l'euro de la recessió el primer quadrimestre de l'any 2012, l'eurozona s'ha salvat in extremis gràcies un cop més a la República Federal d'Alemanya i, evidentment, als seus minijobs!
Darrere tota proesa hi ha matisos que cal esmentar. De fet, després del miracle alemany dels minijobs hi ha una recepta màgica: "flexibilització del mercat laboral", és a dir, submissió dels drets dels treballadors a les exigències de rendibilitat a curt termini disposades pels capitals privats. A la pràctica, és una trampa que et condemna a tenir una jubilació tan precària com ho haurà estat la teva vida laboral.
