D
ues grans corporacions s'estan fent visibles de forma abassegadora a totes les zones industrials. S'anomenen "Es Ven SL" i "Es Lloga SA". Segur que alguns les heu vistes. S'han escampat com l'oli per tots els polígons de casa nostra. I continuen apareixent de forma inquietant i exponencial.
Al polígon d'Artés, als de Santpedor i Sant Fruitós, al de Berga, a les àrees dels Dolors i de Bufalvent a Manresa, a Sant Vicenç de Castellet, a Solsona, al polígon gegant d'Igualada-Òdena, a Olesa de Montserrat. Per tot arreu. Sense excepció. Els logos d'aquestes dues fantasmagòriques corporacions apareixen amb tipografia de tots colors i caràcters. "Lloguer", "se alquila", "venda", "en venta", "disponible". Permeteu-me una mica d'acidesa per centrar la qüestió de l'abandó de les zones d'activitat productiva de la Catalunya Central.
I per trobar una mica d'aire per combatre el càlid estiu, recomano als no habituals, és a dir, als que no hi treballeu o no hi aneu mai, que prengueu una porció de temps lliure per anar a treure el cap a algun polígon. Us quedareu estorats. No hi ha brogit de cotxes ni de camions. Es pot estacionar per tot arreu. De la majoria de locals, indústries i magatzems, no hi surt cap soroll. Premses, màquines i altres equips han emmudit. Silenci absolut. La pau dels cementiris... econòmics. Males herbes per tot arreu entre rètols abandonats són la majoria respecte dels centres actius en molts indrets. De nit, fa por. Com a màxim, alguna parelleta buscant intimitat i tot fosc com una cova. Fins i tot els robatoris han disminuït.
Tot un teixit industrial i comercial se'n va en orris. En aparença o en la realitat. Busco per tot arreu optimisme i bones notícies econòmiques però no en trobo des de fa dies. Hem reculat respecte d'una certa tornada de la indústria i continuem dins del pou.
Tremolo, com molts altres, per la represa després de l'estiu. La indústria té en les vacances una prova dura. Excepte qui està vinculat al turisme, quasi tota la resta passen pel període més inactiu de tot l'any. Amb les mateixes despeses de personal i estructurals han d'afrontar una caiguda a plom dels ingressos per falta de vendes. En temps actuals de falta de finançament, d'impagaments i de tota mena de dificultats afegides, entrar en el període de vacances vol dir entrar en una incògnita. Molts no obriran a la tornada. Treballadors que potser trobaran la porta abaixada per sempre. Proveïdors que no cobraran les factures vençudes. Als polígons apareixeran més rètols tètrics. Més empreses tancades, més naus a la venda i de lloguer que ningú no vol comprar ni llogar. Menys cotxes, menys persones anant i venint de casa cap a la feina, més edificis que van perdent presència i solidesa, abandó per tot arreu i locals decrèpits.
Fa unes setmanes, alguns pensàvem que havíem tocat fons, però cada dia que passa veig que entre tots estem cavant més i més fons el forat. Aquest és l'article que no voldria haver escrit mai, però em sento compromès a descriure la realitat que veig. He volgut fer una ruta llarga i àmplia pels nostres centres de producció agrupats en els polígons per buscar inspiració, idees i persones que vagin davant meu, i hi he trobat el que descric.
Un apunt final sobre els bancs. La majoria de les naus en venda són propietat seva, després dels processos d'embargament als seus propietaris, als quals imagino que han massacrat amb interessos abusius per descoberts als comptes i amb comissions de tota mena. Ara tenen les claus de les naus però refusen vendre-les a preus de mercat, és a dir, als que algú estaria disposat a pagar. Les volen vendre als preus "d'abans". Al valor de quan la bombolla immobiliària era grossa i ben inflada. Vendre als preus d'ara comportaria anotar-se pèrdues al balanç i prefereixen esperar que els arribin els cent mil milions d'euros en ajudes i crear el famós banc dolent que els cobrirà les pèrdues i les vergonyes. L'empresa i l'economia és una activitat de guanyar o perdre, segons el cas. Excepte per als bancs, que és una altra cosa, que francament encara no he acabat d'entendre del tot.
