L

a C-55, la C-16, la C-25 i la N-260. Són les quatre vies de circulació de la Catalunya Central amb més sinistres mortals. A l'hora d'escriure aquest article, a la més perillosa, la C-55, la més mortífera de totes, cal afegir-hi una nova víctima: 77 morts en els darrers 10 anys. 30 persones han perdut la vida a les comarques centrals des de començament d'any. Més del doble que l'any anterior.

Després de fer arribar el condol i la solidaritat als familiars i als amics dels que han mort, la primera premissa ens indica que les persones que moren en accidents de trànsit ho fan de forma recurrent als mateixos llocs i a les mateixes carreteres. Els coneguts com punts negres de Manresa, de Rajadell o de Cercs per dir-ne alguns dels més significats i recurrents. Són llocs complicats de travessar amb cotxe o bé amb motocicleta. Els que hem tingut la sort de no tenir un incident fins ara percebem clarament que és un punt complicat i molt perillós. Circulació congestionada, ferm en males condicions, revolts de traçat impossible, senyalització i visibilitats deficients. Tota mena de trampes per als conductors.

Des dels mitjans oficials, les justificacions dels accidents sempre són adjudicats de forma directa o indirecta a imprudències dels usuaris. Velocitat inadequada, distracció del conductor i tota mena de frases fetes en ús. I mai he vist en un relat oficial cap referència al mal estat de les carreteres o al fet que el lloc fos un lloc perillós. Sempre, sempre, el culpable és el conductor. Sigui cert o no. On és l'autocrítica? On és el realisme al davant de la justificació? Com és que la majoria dels accidents es concentren en uns punts concrets? Rotundament, perquè les condicions de seguretat i de qualitat de les carreteres no són les que objectivament es necessiten pels volums de trànsit (33.000 vehicles cada dia per la C-55 entre Abrera i Manresa). A vegades els conductors som imprudents o coses pitjors, però som els mateixos conduint en llocs segurs o en punts negres.

La bona gestió seria que les carreteres es milloressin de forma programada abans que apareguessin els punts negres. Entenc que aquesta cura és impossible atesa la manera de fer d'aquí. Es reacciona només quan hi ha les desgràcies en forma de pèrdua de vides. Tot i aquesta vegada, ni així. Cap reacció ni cap acció fins ara. Potser perquè és possible passar pels llocs de perill còmodament assegut al darrere d'un cotxe oficial tot llegint informes asèptics de circulació sense apreciar els riscos reals dels administrats.

Les solucions centrals són les vinculades a la despesa pública o la inversió. És a dir, desdoblar vies, fer revolts més oberts i visibles o tota mena d'obres majors per resoldre-ho d'una forma dràstica. Mentrestant, si els pressupostos no ho permeten, cal escoltar les persones i fer que en un lloc on hi ha un ram de flors de plàstic o una creu blanca de record dels que hi han deixat la pell s'hi facin accions per avisar de la perillositat. Les que siguin.

A França, als llocs on hi ha víctimes posen unes siluetes de figures humanes per sensibilitzar. Si ho féssim aquí ens cauria la cara de vergonya.

Es podrien posar mesures per forçar a reduir la velocitat, es podrien fer descomptes per tal que una part del trànsit pogués usar les vies de peatge per reduir el risc de mort, qualsevol iniciativa assumible mentre no es fan les carreteres noves de forma urgent en aquells llocs on moren els ciutadans.

En les hores immediatament posteriors a la mort de dos ciutadans a Castellbell i el Vilar, les úniques mesures que les autoritats van adoptar va ser l'establiment d'un vehicle policial camuflat per posar multes a dojo. Potser haurien d'haver fet el mateix però amb un cotxe ben visible per condicionar els conductors. O posar uns simples i barats cons taronja per avisar de l'alt perill present.

Aquesta situació cal que els ciutadans i els mitjans la denunciïn sense aturar, fins que es resolgui. Com la concentració del cap de setmana passat a Sant Pau. Aquella que la junta electoral va provar d'aturar. Qui són els de la junta electoral? De quin planeta han vingut?