EL MIRADOR

La transparència comença a casa

27.04.2013 | 00:00
La transparència comença a casa
La transparència comença a casa

A
plicada a les institucions i les organitzacions socials, la transparència es refereix a la seva capacitat de donar comptes de la seva activitat no només en termes d'eficiència econòmica sinó també de qualsevol aspecte relacionat amb la gestió i la direcció de l'organització. Les organitzacions transparents són aquelles que donen comptes dels principis i normes que regeixen la gestió, de com els apliquen, quins resultats aconsegueixen i quins recursos públics han esmerçat, així com dels procediments utilitzats per assegurar una comportament ètic. És un principi que hauria de presidir l'actuació dels seus òrgans de govern, informant sobre el capteniment ètic individual i corporatiu dels seus membres.
Els nombrosos i sonats casos de corrupció que hem vist al llarg dels darrers mesos han tingut com a únic efecte positiu l'increment de l'exigència ciutadana pel que fa a la transparència dels organismes i administracions públiques. Però la transparència ben entesa hauria de començar a casa nostra. En la nostra proximitat hi ha organitzacions que gestionen volums importants de diners públics sense que els ciutadans tinguin cap mecanisme d'informació fàcilment a l'abast per conèixer com s'utilitzen els recursos que administren.
Un exemple clar d'organització de casa nostra que necessita millorar pel que fa a la seva transparència és Althaia, la principal xarxa d'assistència sanitària de la Catalunya Central, que està dirigida per un patronat en què participen l'Ajuntament de Manresa, l'Orde de Sant Joan de Déu, la Mútua Manresana, la Fundació Catalunya-La Pedrera (successora de Caixa Manresa) i la Generalitat de Catalunya. Althaia té prop de 500 llits hospitalaris, la majoria finançats amb diners públics, i és l'entitat que ha d'assegurar l'assistència sanitària pública a una població de més de 200.000 persones de les comarques centrals, servei pel qual rep més de 130 milions d'euros a l'any dels nostres impostos. Malgrat que la transparència forma part del codi ètic de l'entitat, ara per ara és poca cosa més que un enunciat políticament correcte, ja que és ben escassa i limitada la informació que està a l'abast dels ciutadans pel que fa a com apliquen aquest principi a la pràctica. De fet, a la seva web no he pogut trobar ni una sola referència al seu pressupost, ni als seus procediments de contractació, ni als sous dels seus directius, ni de com es prevenen i resolen els conflictes d'interessos que sempre poden aparèixer en qualsevol activitat humana. Tampoc consta l'existència de mecanismes de participació per als usuaris i treballadors de la institució que donin credibilitat al seu compromís de transparència.
És clar que no sempre la manca de transparència és sinònim de l'existència d'irregularitats. Però també és cert que tots els casos de corrupció recentment posats en evidència a la sanitat catalana van associats a la manca de transparència. Això hauria d'estimular als membres del patronat de la institució manresana a desplegar totes les mesures necessàries per aconseguir que la transparència no sigui només una declaració retòrica.

Enllaços recomanats: Premis cinema