H

an passat uns dies des del Primer de Maig, un moment idoni per a la unió i per refermar el compromís dels treballadors i treballadores de Catalunya de seguir en la lluita per una societat d'homes i dones lliures i iguals, i per reivindicar un sindicalisme de classe que organitzi i defensi els treballadors. Un any més, la celebració del Primer de Maig s'ha emmarcat en una profunda crisi del capitalisme, que està arrasant amb els salaris, els drets laborals i socials i la democràcia a Catalunya i Espanya. Mentrestant els poderosos continuen omplint-se les butxaques i deslocalitzant capitals a paradisos fiscals. L'oligarquia financera i el gran capital pretenen, una vegada més, una sortida de la crisi sobre les esquenes dels treballadors i treballadores, així com altres sectors i classes socials que estan sent colpejades per les mesures d'austeritat, consagrades amb la reforma antidemocràtica de la Constitució (PSOE-PP), en el marc d'una profunda deslegitimació d'un sistema polític basat en el bipartidisme i la monarquia, travessat per la corrupció i doblegat pel poder econòmic.

En aquest sentit cal avançar en la unitat dels treballadors, i això exigeix debat, voluntat i generositat per aparcar protagonismes estèrils i unir en l'acció el conjunt del moviment sindical, des del sindicalisme confederal al sindicalisme sectorial, i especialment en el marc de les grans empreses i sectors estratègics. Alhora, en moments com els actuals cal avançar en la màxima unitat davant del neoliberalisme, i aquesta unitat s'ha de produir en tots els àmbits per unificar esforços i fer un front comú que permeti visualitzar que se'ls pot fer front i generar perspectives reals de transformació de la societat davant la por i la resignació que encara paralitzen gran quantitat de persones. En aquest context cal fer un pas més, elevant el nivell, la confluència i articulació de les lluites, demanant la dimissió del Govern i avançant en l'organització de la societat en tots els àmbits, establint vincles d'unitat a tots els nivells. Cal avançar en la construcció de vincles associatius, organitzatius i de fraternitat per construir alternatives i desenvolupar una nova societat...

En aquest context l'ofensiva retalladora i privatitzadora dels drets socials i de ciutadania suposa no només una agressió als sectors més febles de la societat, sinó un aprofundiment de les desigualtats socials i una transferència de recursos del sector públic en mans d'empreses privades. Les conseqüències de l'ofensiva liberal estan en l'origen de la greu situació que travessem centenars de milers de treballadors i treballadores, ja siguin assalariats o autònoms, petits comerciants, etc., i que s'expressen en la destrucció del teixit industrial, l'increment de la pobresa, el desallotjament de milers de famílies de les seves llars, l'estafa de les preferents, les dificultats de la joventut per construir el seu projecte de vida autònom, l'enduriment de l'accés a la universitat a les capes populars i l'expulsió de milers de joves del país per la falta de treball. L'augment insostenible de l'atur, la precarització constant de l'ocupació, les congelacions i rebaixes salarials, el buidatge de la negociació col·lectiva i el debilitament i desprestigi de les organitzacions sindicals són en part una estratègia neoliberal iniciada fa molts anys, que té per objectiu desarmar la classe treballadora. Com deia el lema de la vaga general de març del 2012, volen eliminar-ho tot, i no ho podem veure només com un lema o una frase retòrica, sinó com la definició clara de l'objectiu del capital per recompondre la seva taxa de guany i donar per liquidat el pacte social de la postguerra, que està en l'origen del vessant social de l'estat conegut com a estat del benestar.