Montserrat presenta un mil·lenari que vol que sigui obert a tota la societat

La commemoració del mil·lenari de Montserrat, una efemèride que s’escau el 2025 i per a la qual l’abadia s’està preparant des de fa més de dues dècades, tindrà un miler d'actes distribuïts entre els àmbits religiós, cultural, participatiu i social que s’aniran portant a terme durant prop d’un any i mig. La celebració d’un aniversari i d’un espai d’aquesta magnitud es vol que sigui un recordatori "per tenir una lleugera idea del que hem fet, qui som i cap on anem", en paraules de l’abat, Manel Gasch. Ell ha estat qui aquest migdia ha encapçalat l’acte de presentació oficial d’aquest mil·lenari, davant de 120 convidats, en el qual ha expressat la seva voluntat que Montserrat continuï "essent una casa segura per la llengua, per l’estudi, per la conservació patrimonial, per la cooperació empresarial i institucional". 

Tal com ja va avançar Regió7 el novembre passat, la celebració arrencarà ja formalment d’aquí a menys de mig any (el 7 setembre del 2024) i es perllongarà al llarg de 15 mesos durant els quals s’aniran desenvolupant nombrosos actes coordinats des de la comunitat benedictina, però de la mà de la societat civil. Hi haurà tres dates marcades en vermell, dues de les quals es dona la circumstància que s’escauen en diumenge. La primera serà la del cap de setmana del 7 i 8 de setembre, quan es farà l’obertura formal del mil·lenari.

El dissabte amb actes més de caràcter «civil», mentre que el diumenge, que coincideix amb la festivitat de les marededeus trobades, «la festa major de Montserrat», tindran un component essencialment religiós. La segona data, just d’aquí a un any, és la més evident: la del 27 d’abril, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, el 2025 remarcada per aquest mil·lenari. I la tercera el 8 de desembre, festa de la Immaculada Concepció, diada de fort component religiós que el 2025 (un dilluns) serà el marc de la cloenda de la commemoració.

En el primer glossari programàtic facilitat es descriuen una cinquantena d’actes, però molts d’elles es multiplicaran en diversos moments d’aquest període de celebració (per posar un exemple, les romeries que s’aniran succeint) de manera que l’abadia estima que s’haurà arribat a aquest miler d’actes en tancar la commemoració.

L’acte d’obertura de la celebració, la del pròxim 7 i 8 de setembre, tindrà un rellevant preàmbul inclòs en l’apartat religiós del programa. Es tracta de la reunió del Capítol general de la Congregació Subiaco-Montecassino, dins la qual hi ha el monestir de Montserrat i que inclou uns 120 monestirs d’arreu del món. Trobada que tradicionalment se celebra a Itàlia, però que de manera excepcional reunirà aquests més d’un centenar d’abats de monestirs benedictins a Montserrat, a principi de setembre.

En total, seran 15 mesos d'activitats religioses, culturals i socials. Es vol que sigui una celebració oberta a tota la societat i, en aquest sentit, el prior i comissari del mil·lenari, Bernat Juliol, deia que «Montserrat sempre ha estat un lloc de celebració popular, i ens agradaria que pel mil·lenari Montserrat sigui la plaça Major de Catalunya. Volem apropar Montserrat a la societat, com de fet ja ha estat fent durant aquests deu segles que hem caminat conjuntament».

En l’àmbit religiós, algunes de les activitats previstes són una trobada de superiors i superiores de monestirs ibèrics; una altra de moviments cristians i una d’escoles cristianes de Catalunya; una jornada sacerdotal de la Tarraconense o les romeries. En el cultural s’ha previst un festival de música del mil·lenari amb 15 concerts; exposicions sobre el mil·lenari i el que ha estat i és Montserrat a París (ja en marxa), al Palau Robert de Barcelona i a la Biblioteca de Catalunya; una edició de segells i monedes del mil·lenari; jornades i activitats acadèmiques; l’edició de material pedagògic sobre Montserrat o l’organització de la 56^a edició de la Flama de la llengua. En l’àmbit participatiu s’han programat trobades de diferents sectors (de cultura popular, esportives, empresarials, de col·legis professionals) i destaca la futura estrena d’un sender del mil·lenari, que envoltarà el massís.

Una comunitat en continuïtat

Quant al sentit amb què es vol impregnar aquesta celebració, el prior de la comunitat i comissari del mil·lenari expressava que «a mi m’agrada partir del que som: un monestir, un santuari, un lloc de fe on moltíssima gent puja al llarg de l’any a peregrinar a venerar la Mare de Déu, però al mateix temps Montserrat ha estat al llarg de la història un lloc obert, un lloc de diàleg amb el món contemporani; un lloc acollidor amb tothom, creients cristians, creients d’altres confessions i no-creients. I amb la celebració del mil·lenari volem posar en relleu, per una banda, aquesta tradició de mantenir-nos amb aquestes arrels catòliques i de fe, i alhora continua sent aquesta porta oberta al món, en diàleg amb la societat, amb el món que ens envolta».

Bernat Juliol posava l’accent sobre un aspecte de la commemoració: «Un dels principals valors d’aquesta efemèride i que s’ha de posar especialment en relleu és que són mil anys de vida monàstica continuada, sense interrupció, la qual cosa és molt poc habitual. Celebrem mil anys d’una comunitat que, amb els seus alts i baixos [actualment la componen 48 monjos], no s’ha trencat mai».

Però, sobretot, hi posava una mirada de futur: «No celebrem només el passat mil·lenari de Montserrat, sinó que també celebrem l’inici del segon mil·lenni de Montserrat». En aquest sentit, Juliol hi afegia que «ens ho hem agafat amb molta il·lusió, perquè som els qui ens ha tocat viure aquest moment històric. I perquè hem trobat molts companys de viatge per fer aquest camí junts de celebració. Hem trobat una enorme resposta de la societat, i això ha fet que ens encomanéssim la il·lusió mútuament».

Regla de Sant Benet i mirada al futur

«Celebrem en el fons una fusió mil·lenària, si se’m permet la paraula, entre la idea, la vida cristiana benedictina; un lloc geogràfic anomenat Montserrat, i la institució humana que ha volgut encarnar aquesta idea aquí i ara, un ara que ha durat mil anys». Així descrivia l’abat de Montserrat, Manel Gasch, la commemoració de la qual ahir se’n presentava el programa. Celebració que, va destacar, permet «recordar l’essència, perquè mil anys són sincerament un bon marge per tenir una lleugera idea de què hem fet, qui som i cap on anem. També cap on anem perquè l’essència de qualsevol ésser humà o institució també comprèn el seu futur».

Gasch va manifestar que en la celebració del mil·lenari hi serà present i exalçada la regla benedictina, i en especial un dels seus preceptes: l’estabilitat. I en aquest sentit deia que «ser estable té molt a veure amb el temps, perquè naturalment porta associat una certa permanència. De res que dura cinc minuts en diríem estable. El fonament de tot el concret que Montserrat ha donat a Catalunya, a l’Església, al món ha estat aquesta perseverança, que comença amb el compromís personal d’uns homes, els monjos, que creiem que Déu ens ha cridat a aquesta vida estable, a servir aquest lloc».

Un altre terme clau al qual va fer referència va ser el de la d’acolliment: «Aquí s’uneix l’essència d’un santuari i un dels grans carismes benedictins». I més endavant hi afegia que «ho hem possible gràcies a una aliança no escrita entre monjos i pelegrins, entre Església i societat, entre entorn i monestir». Una relació, destacava, «que no ha parat de créixer. En la història de Montserrat sempre ens hi ha acompanyat el poble, tant el català que s’hi identifica d’una manera particular com el d’arreu del món».

Amb la mirada cap al futur, l'abat de Montserrat va expressar el seu desig, d’una banda, de contribuir a l’estabilitat de la fe. «En un món que se secularitza cada vegada més, voldríem poder continuar essent transmissors de fe i cultura cristiana a tothom, ajudant a superar estereotips no sempre justes respecte a Déu i l’Església». De l’altra, deia que «confiem que continuarem fent present aquest carisma a Catalunya amb les comunitats germanes benedictines i cistercenques». I en l’àmbit de la cultura manifestava el desig i encomana de «continuar essent una casa segura per la llengua, per l’estudi, per la conservació patrimonial, per la cooperació empresarial i institucional.

En definitiva, esperem ser una gent amb qui s’hi pugui confiar perquè durant mil anys hem mantingut un cert rumb amb tot el nostre poble».

Mil anys de monestir benedictí i santuari marià

El que es commemora l'any 2025 és el mil·lenari de la fundació del monestir de Montserrat per part de l’Abat Oliba, abat de Ripoll, bisbe de Vic i un dels promotors més importants de la pau durant l’edat mitjana. La història diu que ja vers l’any 880 hi havia a la muntanya de Montserrat una petita ermita dedicada a la Mare de Déu. No va ser fins unes dècades més tard, el 1025, quan un grup de monjos de Ripoll, enviats per l’abat, van construir un cenobi benedictí al costat de l’esmentada ermita. Naixia així el monestir de Montserrat, que durant mil anys ha estat marcat per aquest doble vessant: monestir benedictí i santuari marià.