C
omenço amb una reflexió òbvia, però que cal tenir tothora present: el procés d'emancipació nacional de Catalunya, que ja ha començat, no serà ni fàcil ni ràpid. Però, és clar, sigui quin sigui el resultat final una cosa ens ha de quedar clara, i és que mai més res no serà igual. Si no s'aconsegueix tard o d'hora l'objectiu, la venjança dels agents contraris a la independència serà implacable. No hi haurà mitges tintes.
Aquest miratge que va suposar la democràcia formal posterior al règim franquista s'ha esvaït definitivament. L'Espanya castellanocèntrica que va intentar bastir un nou projecte polític basat en la ideologia de sempre, banyada d'una prestesa modernitat, ha fracassat del tot, ja que no ha estat eficient des d'un punt de vista econòmico-social ni respectuosa amb les realitats nacionals no castellanes, que s'han intentat minoritzar i assimilar. La cultura del pacte i dels objectius compartits, basats en el respecte mutu és, desenganyem-nos d'una vegada, inexistent en aquestes latituds.
El moviment d'alliberament que fa temps que s'ha anat covant i que ha esclatat als darrers temps ha agafat molta gent amb el pas canviat. La incomoditat s'ha fet present en diversos àmbits polítics i empresarials. El moviment sobiranista, nascut de baix cap a dalt, està sent obert, participatiu, generós i inclusiu. Ben poc passional, sortosament. Ben a l'inrevés del bloc dit unionista, on predomina la coacció, l'estirabot; la mala llet, en definitiva. Una anàlisi serena ens porta indefectiblement a admetre que l'única solució per garantir la viabilitat de Catalunya és disposar d'un estat propi i independent. I és per això que, deixant de banda el sentimentalisme, es té un especial interès a no deixar ningú fora de joc. En canvi, des de l'altra vorera qualsevol cosa, inclús la mentida pura i dura, és vàlida per aconseguir l'anorreament definitiu del nostre país. Com ja s'ha dit àmpliament, els arguments atractius i positius per mantenir la situació actual són inexistents i tot es limita a refregar-nos per la cara una llei feta a mida que impedeix moure res. I, naturalment, a fer passar per sobre nostre el corró demogràfic del "poble espanyol". Així és com entenen la democràcia!
Ja sabem que hi ha qui preferiria no haver d'encarar-se a aquesta situació d'haver d'escollir. Però cal recordar que la ineficiència d'aquesta estructura estatal monocolor, i la manca absoluta de respecte cap a la nostra identitat fan irrespirable l'ambient i ens aboquen a fugir el més aviat possible.
Com que s'adonen que la partida definitiva ja ha començat, a partir d'ara el bombardeig serà incessant per totes bandes. Cal estar, doncs, alerta a saber llegir adequadament els missatges subliminars que rebrem, com també mantenir-nos serens i desperts per veure amb claredat quins són els poders i interessos, molts d'ells d'aquí mateix, que volen frenar aquest procés amb arguments que pretenen ser objectius i racionals, però que responen només a ideologia pura i dura i, encara pitjor, a privilegis particulars. El nou llibre d'Hèctor López Bofill, La trama contra Catalunya, editat per Angle, realitza un bon retrat dels poders fàctics que es troben còmodes i gaudeixen de rèdits importants amb una Catalunya que, des de fa tres segles, només és una simple regió del regne borbònic d'Espanya. Anem avisats!
