una reflexió sobre la fàbrica nova, deu anys després

03.10.2015 | 00:00

t
al dia com avui de fa deu anys exactes, un cop de mall etzibat per l'alcalde de Manresa del moment, Jordi Valls, iniciava simbòlicament la transformació de la que havia estat una de les empreses més poderoses de l'estat en un gran complex residencial i comercial. La Fàbrica Nova, inaugurada per Alfons XII el 1926, escenari de la primera vaga del franquisme el 1946, i precisament per això visitada pel dictador el 1947, va néixer de la mà de la família Bertrand i Serra amb 1.400 telers i van arribar a treballar-hi 3.000 persones. Quan va tancar el 1989 tota la comarca va tenir la sensació que, efectivament, el gran tèxtil manresà havia deixat anar el seu darrer sospir. La fàbrica, amb un edifici central de gran interès arquitectònic i un solar de 6,9 hectàrees va ser subhastada el 1999 i adjudicada a Sacresa, que va dissenyar un projecte d'ús mixt conjuntament amb l'empresa manresana Cots i Claret, que es va concentrar en una operació residencial, mentre que Sacresa s'encarregava de convertir la nau principal en unes grans galeries comercials rodejades per una zona verda. Un projecte de primera fila que havia de transformar profundament tot aquell sector de Manresa i havia de donar un nou impuls al poder comercial de la ciutat.
El somni va esdevenir miratge i el miratge va durar poc. La crisi va colpejar tant la viabilitat de l'operació com les finances dels qui la promovien. Sacresa va fer fallida i l'octubre del 2008 el complex -exclosa la part residencial- va anar a parar a Servihàbitat, empresa propietat de La Caixa. I aquí va acabar tot. S'havien demolit vint edificis secundaris, s'havia esbudellat la nau principal, i quedaven al bell mig de la ciutat les restes d'un naufragi esperant temps millors. I així continuen.
Deu anys després del primer cop de mall i set després de la fallida, el país està remuntant la crisi -si més no, tècnicament- i els horitzons van apareixent més assolellats, però la represa del projecte apareix llunyana. I la ciutat no hauria de limitar-se simplement a esperar. D'una banda, cal vetllar perquè l'edifici no entri en un procés de degradació que calgui lamentar. L'Ajuntament hauria d'estar-hi amatent per interès patrimonial i per no afegir dificultats a una futura represa del projecte. D'una altra, el consistori -liderat pel govern, però amb voluntat de consens- hauria d'analitzar què pot fer per facilitar que el naufragi no esdevingui etern. El nou pla urbanístic pot facilitar o dificultar que el projecte de la Fàbrica Nova tiri endavant. El futur del Carrefour, per exemple, hi podria influir. Manresa en conjunt hauria de reflexionar si, ara com ara, el projecte frustrat és un objectiu pel qual cal lluitar, i si ho és, posar fil a l'agulla. Si no ho és, buscar alternatives. Esperar i prou serà una mala manera de treure la Fàbrica Nova del forat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema