L''aniversari de l'obertura del Pryca de Manresa (avui Carrefour, per bé que molta gent manté viu el nom popular de Pryca) és una molt bona ocasió per reflexionar sobre l'evolució que ha fet el món del comerç a Catalunya en general i a Manresa en particular, i sobre la imparable evolució d'una economia oberta i competitiva com la nostra. És interessant mirar enrere i comprovar que, dels pronòstics que es van fer quan el gran hipermercat va aterrar a Manresa amb estrèpit, molts no s'han complert, i algunes coses han anat ben a l'inrevés del que s'havia vaticinat.

L'obertura de Pryca es va produir el juny del 1991, en una Manresa que tenia poc a veure amb la d'ara. Com a tot arreu, l'arribada d'una superfície de tanta envergadura va terroritzar el comerç local, per bé que aquest tenia una llarga experiència de conviure amb un gegant com els magatzems Jorba, que van tancar el 1984. El discurs dominant deia que les grans superfícies a la perifèria de les ciutats eren un fenomen indeturable i que eliminarien, inevitablement, el comerç tradicional. Com a mínim, el de l'alimentació. Quedaven sentenciats, per tant, les botigues de queviures tradicionals i els supermercats de petites dimensions que, fins a aquell moment, eren els proveïdors bàsics de les llars.

L'impacte va ser real. Els qui vaticinaven que el comerç convencional de Manresa les passaria magres no es van equivocar. I encara més: la posterior política d'adquisicions i fusions del grup matriu francès va fer que el grup de Carrefour acabés tenint més del 70% del mercat del Bages, cosa que va portar l'administració a forçar la venda d'una part dels efectius. Certament, el poder d'atracció de Pryca va transformar durant els noranta el nostre comerç.

Tanmateix, la idea que aquest impacte es convertiria en un domini permanent que deixaria el centre de la ciutat sense ni una botiga d'alimentació s'ha demostrat falsa. Una bona part del petit comerç es va especialitzar i es va adaptar. Encara més: passat un període de domini, els grans grups com Carrefour es van veure contraatacats per un nou format de supermercat de proximitat que ha acabat obligant el gegant a maniobrar i adaptar-se. I l'arribada d'immigració disposada a passar hores i hores darrere del taulell per pocs diners va produir una rebrotada de les petites botigues. Avui, els supermercats i les botigues de queviures abunden al centre de Manresa. El procés d'adaptació ha estat majúscul, començant pel mateix Carrefour, que ha hagut d'evolucionar cap a una línia de més qualitat i ha acabat fonamentant el seu domini més en l'electrònica que en l'alimentació. Els qui han quedat pel camí no trobaran cap consol, però avui, feliçment, hi ha espai per a una àmplia varietat de formats en un mercat en contínua adaptació. I el procés no s'ha acabat. Ara, el gran repte és el comerç electrònic. La lliçó de Pryca 25 anys després és que l'enginy empresarial pot esquivar qualsevol sentència de mort; l'arbitratge públic és imprescindible per atenuar la lògica del mercat i, a la llarga, hi pot haver lloc per a tothom qui tingui empenta i imaginació. Manresa, s'ha vist, era molt més que el Pryca.