Les dades d'activitat en el ram de la construcció d'habitatge a Catalunya parlen d'un creixement del 20% el darrer any. Els que en la dada hi veuran un excessiu optimisme advertiran que aquesta és una dada puntual, que el creixement cal analitzar-lo després d'una llarga tendència que mantingui el vèrtex del vector en el sector positiu, o que encara no és l'hora de dir que la regressió econòmica està aturada. Ni que sigui només això, aturada. Però, en qualsevol cas, tindrem en compte la dada, amb la provisionalitat i prudència que cadascú vulgui.
És clar que no es tracta d'un creixement homogeni, com tampoc hi havia una construcció homogènia per tot el país quan es va decretar la crisi. En aquest sentit, atenent a la informació que publicàvem ahir a les pàgines 2 i 3 d'aquest diari, es pot veure que el cas de Manresa, en aquests moments, és dels pitjors de Catalunya (el creixement registrat és del 8% el darrer any). Però també s'hi val, aquí, dir que totes les dades són parcials i s'han de mirar en un període més llarg de temps. Si més no, sense tenir en compte ni pessimistes ni optimistes, el que és cert és el que publicàvem unes pàgines més endavant en el mateix diari, una última hora del ple de dijous de la ciutat de Manresa en què els regidors del govern, CDC i ERC, aprovaven un canvi de planejament per fer possible una nova construcció a Manresa: el Banc de Santander estarà disposat a construir un centenar de pisos en quatre blocs, a la zona coneguda com l'Alcoholera manresana. Aquesta sí que és una xifra real, que tindrà una incidència important en les dades que es recullin quan es passi del procés administratiu de planificació al procés d'aprovar la sol·licitud de les obres. 100 pisos nous tindran un gran impacte en les dades d'una ciutat que ha tingut l'activitat constructora pràcticament paralitzada els darrers anys. La crisi ha tingut un gran impacte, i no cal insistir en la quantitat d'empreses del ram, grans i petites, que han hagut de reduir efectius en el millor dels casos, o bé, fins i tot, plegar veles. La proposta del Banc de Santander és de fer pisos més aviat d'alt nivell, amb una superfície inicial d'uns 120 metres quadrats per unitat. Un projecte d'una entitat com aquesta i d'una envergadura tan important, ha de tenir al darrere un estudi econòmic que avali la inversió, i se suposa que el target de pisos amb valor econòmic més aviat alt és el que respon al client que ara es pot adreçar a buscar habitatge nou. En tot el procés només hi ha un però o un interrogant: per què calia fer concessions i augmentar la superfície de construcció prevista en el proper POUM? Tenir la planificació encara pendent d'aprovació i no poder-la respectar, obre dubtes. Amb tot, benvingut canvi.
