PDeCat o Esquerra? Valentí Ju-nyent i els seus, o Ramon Fontdevila i els propis? Qui dels dos té l'altre a les seves mans? Qui està en situació de donar ordres i qui està en situació de dependència? Qui mana i qui acata? (Resposta oficial a l'uníson: no va d'això, va de resoldre amb el diàleg les diferències naturals. Amén).

Es podia pensar en l'alcalde com el més interessat a no posar el pacte de govern en perill, perquè seria qui més hi perdria. No podria governar tranquil i arribaria desgastat a les properes eleccions, si s'hi presentés. I si no, és igual, perquè la inestabilitat mai no és del gust de ningú. Un alcalde en minoria depèn del soci de coalició, sense el qual està venut. Per aquesta banda, es podria pensar que Junyent depèn d'Esquerra i que aquesta pot posar condicions.

Però vet aquí que l'alcalde es comporta com qui té la paella pel mànec i com si a l'altre no li toqués més remei que empassar-se els gripaus. I aquest altre, que és Esquerra, dóna signes que és així, que la posició de dependència és la seva. Almenys, una part de la colla ho veu d'aquesta manera, o potser tota la colla ho veu en part d'aquesta manera. «El que sigui excepte trencar el pacte», és una de les brames que corren (l'altra demana el contrari: «no ens deixem trepitjar»).

A Esquerra hi ha ganes d'engegar l'alcalde a dida i reflexions a favor de mantenir el pacte. L'estómac demana trencar i el cap elabora arguments per no fer-ho. Per convicció cívica? Per sentit de responsabilitat? Es tracta potser de presentar davant dels ciutadans la imatge d'un partit que sap governar i que sap resoldre les crisis amb seny i generositat?

Tot seria més fàcil si Mireia Estefanell digués públicament alguna cosa. Clarament, no amb tuits insinuadors. Per exemple, que les acusacions són falses de tota falsedat, i que ni ell ni Pere Culell no van engegar cap aparell gravador aquell dia al Vermell. Llavors el partit no tindria altre remei que fer-li costat. O bé podria dir que les acusacions són certes, que va cometre un error infantil, que la responsabilitat només és seva i que l'assumeix presentant la dimissió per no perjudicar ni el partit ni l'Ajuntament. I llavors el problema s'arreglaria sol.

Però el silenci de l'assenyalada, tuits estranys a banda, només embolica les coses i fa que una boira espessa davalli sobre el futur del govern de la ciutat. Passi el que passi, aquest episodi deixarà ferides, i no serà fàcil que cicatritzin.