Amb l'aprovació del segon Pla d'Igualtat de Gènere, l'Ajuntament de Manresa posa a sobre la taula novament que ni tan sols les polítiques més aparentment neutres en aquesta matèria, com ara l'urbanisme, no són innocents. Els implícits continguts en qualsevol tipus de gestió són tan poderosos que van perpetuant el desequilibri entre sexes. La presa de consciència d'aquesta situació és el primer pas per revertir-la, i hi ha molt camí per fer en aquesta direcció. El segon pla anima aquesta reflexió i proposa una sèrie de línies d'acció per fer Manresa més igualitària. En aquest punt, és més fàcil que aparegui l'escepticisme. El fet que hi hagués un primer pla i que el resultat no hagi proporcionat un gran llegat no anima a tenir grans esperances respecte del segon, si no és que el govern municipal dedica una energia molt superior a aplicar mesures reals i concretes que puguin generar resultats reals i concrets. Aplaudida la reflexió i la voluntat, la valoració caldrà fer-la veient-ne els resultats.
