Duel de grosses

02.01.2018 | 23:34

Un bon i vell amic, castellà dur de Burgos, sempre em diu que no espera res dels polítics. De fet, afirma que només n'espera una cosa: que no el fotin. Li agradi o no, el 2017 serà recordat com un any en què la política ho va inundar tot i molts àmbits van quedar fotuts per les seves accions. Per a uns, els culpables són els uns, i per a uns altres els oposats, però és indiscutible que el xoc de trens finalment s'ha produït i hi ha hagut força víctimes. I com si fos un terratrèmol, les rèpliques político-judicials i econòmiques es van produint fins i tot en temes menors, on es poden veure aquestes dues locomotores imaginàries empenyent-se per mirar de fer recular la que tenen al davant. De la DUI al 155 passant per les presons i Sixena, seria una forma tosca d'esquematitzar-ho.

Si parlem de fets aparentment secundaris que n'han estat afectats en positiu, la Grossa de Cap d'Any (o la catalana si ho prefereixen) ha deixat uns quants milions d'euros a l'Ametlla de Merola. A part dels 8.000 euros per participació, 200.000 euros han quedat per a l'associació que fa els afamats Pastorets. Sembla que ara sí, i amb recursos propis provinents del premi, que el seu local podrà disposar de cadires adequades per seguir confortablement les representacions de La flor de Nadal. Han obtingut el primer premi l'any que van canviar de rifa. Fins que la Generalitat s'hi va posar amb la «seva» no fa gaire, tota la despesa anava de la Grossa de Nadal (el Gordo) des de Madrid fins a la del Nen (el Niño) i els diners gastats en aquesta mena d'il·lusions efímeres marxaven cap a la capital de l'Estat. Com tants altres ingressos dels quals no s'acaba de saber mai (o potser sí) on van a parar. Des que el sorteig català existeix, des de la conselleria de Benestar Social s'explicava que els diners sobrants després de repartir els premis anaven destinats a polítiques socials per a persones amb situacions difícils o mancances vitals. Així es venia i així s'explica com a ganxo per atreure els jugadors. El temps ha anat mostrant que era un reclam lloable però clarament insuficient per competir amb la dels nens de Sant Ildefons i les seves interminables cantarelles. Fins a aquest any, en què les dades mostren que a tot el Principat l'una ha venut un 23% més i l'altra quasi un 10% menys. Cal tenir en compte que si s'obté el primer premi, en qualsevol de les dues, el guany és el mateix: 20.000 euros per euro jugat. Aquests càlculs mostren que el boicot i les opcions a l'hora de comprar han quedat condicionats per l'agenda política del moment. Mentre per Espanya hi ha productes catalans (com el cava i altres) que són rebutjats als supermercats, és innegable que ha arribat un cert bloqueig a les loteries espanyoles. El sorteig del dia 22 de desembre segueix sent una mostra força tronada de madrilenyisme tardofranquista. Tot anquilosat, amb els nens i les nenes uniformats, cantant números, i la platea plena de personatges extravagants a la recerca de la fama efímera. És una versió rància d'Espanya que convida a molts a posar-s'hi d'esquena. Per primera vegada de forma àmplia per aquí, força clubs i entitats han canviat de loteria per fer els típics talonaris. En àmbits independentistes l'excusa ha estat estructural. Si el número era espanyol, molta gent no en volia. Alguns han intentat passar-hi de puntetes, d'altres, com Xavier Gabriel, donant un cop de porta a Sort i anant a buscar-la ara amb la seva bruixa a Pamplona. Molts es van quedar amb els quaderns en un calaix i per vendre. En el moment en què a banda i banda uns quants van canviar la tolerància per l'activisme polític a l'hora d'omplir el cistell de la compra, productes tan propis de Nadal com el vi escumós i els bitllets de la fortuna mostren uns símptomes sobre els quals cal estar atents. La política està canviant fins i tot hàbits de consum. No és un punt de vista, ni tan sols una opinió, és un càlcul matemàtic que segueix el patró teva-meva del procés. I continuarà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema