La gent d'esquerres sempre hem defensat l'educació pública com a garant de llibertat, de cohesió social i per compensar dificultats. I darrere d'escola pública hi hem posat adjectius que en definien els principis: laica, catalana, científica, coeducadora, compensadora de desigualtats. Però el feixisme sempre busca excuses ridícules per atraure a la seva caverna ciutadans confusos i desinformats, ara a Manresa el 4 de febrer, amb la mentida descarada i vergonyosa de l'adoctrinament polític en els centres escolars públics de Catalunya. Suposo que ells prefereixen l'adoctrinament de no fa tants anys de l'escola franquista que jo i tants vam viure. Gràcies a la immersió i l'escola pública catalana molts fills d'immigrants són bilingües i han tingut la mateixa igualtat d'oportunitats que en el passat tenia la burgesia catalana. I això és una cosa d'un valor que el feixisme, que és també fill de la ignorància, podrà entendre. El feixisme és cultura de l'odi i la violència en el passat i també el present, van a buscar altres excuses, xenofòbia, homofòbia, etc. Recordem que el feixisme no és l'oposat a l'esquerra, és l'oposat a la democràcia. I avui li toca a l'escola pública catalana, que ha donat amb esforç i en massa ocasions pocs recursos el millor de Catalunya, una Catalunya que beu del millor de les diferents cultures que són i han passat per aquesta terra. Amb un esforç increïble, ja que tenen el cos docent més precari d'Europa, amb contractes de mitja i fins i tot de terços de jornada, amb una mitjana de 32 nens per aula i instal·lacions precàries. Aquests sí que són els autèntics problemes de les escoles a Catalunya i Espanya. Però això importa poc, el cas és mentir per si en el ressò queda alguna cosa. Si busquen el legítim i democràtic dret a l'independentisme a les escoles catalanes, potser haurien d'anar a buscar a la manca de diàleg d'un corrupte Govern del PP, que té el suport de Ciutadans contra Catalunya.
És veritat que la màquina PP-PSOE-C'S, amb l'aplicació del 155, posa en el centre de la polèmica les escoles catalanes. La campanya per desacreditar l'escola catalana l'arrosseguem ja fa uns anys, amb l'anterior ministre Juan Ignacio Wert, que va ser ministre d'Educació del 2011 al 2015 i que podria passar a la història per molts motius (augments de ràtios, retallada en el pressupost d'educació, supressió d'Educació per la Ciutadania, retallada de beques); i a Catalu-nya el recordem per la seva frase «nuestro interés es españolizar a los niños catalanes». I quan diu això fa referència no només a la llengua sinó a com estan confegits els currículums, especialment en Ciències Socials, però també en tot el que fa referència a l'educació científica que ens permeti entendre el món i la realitat de manera objectiva. L'actual conjuntura social i política, amb dures i infundades declaracions que han realitzat diferents representants del Govern espanyol i polítics de diferents partits, té la intenció de trencar la bona convivència i treure valor a la professionalitat dels i les mestres i professionals de l'educació, per desacreditar el model consolidat d'escola catalana, compromesa amb la seva societat. El feixisme reprimeix l'educació i el professorat en general. Ho veiem en la recent història d'Espanya; la República va fer un esforç titànic per elevar el nivell d'educació del país tant de les persones adultes com dels nens; a Catalunya, es van implementar els mètodes pedagògics més innovadors i científics i les persones que expliquen el seu pas per aquelles escoles recorden aquells temps amb felicitat. Però amb el triomf del feixisme el col·lectiu professional més reprimit van ser els i les mestres, que van ser depurats, van marxar a l'exili o van ser assassinats. Avui no serveix de res que l'alumnat de Catalunya en diferents proves objectives obtingui uns resultats en llengua castellana superiors a la majoria de comunitats de l'Estat que només tenen el castellà com a llengua pròpia. O els estudis que demostren que poder utilitzar dues o més llengües de manera significativa i comunicativa afavoreix el desenvolupament cerebral. L'objectivitat és incompatible amb els feixistes. Per això el 4 de febrer no em quedaré a casa i defensaré l'escola pública catalana.
