Un dels temors que ha generat des del primer dia l'obertura de l'ascensor que comunica (comunicarà) el car-rer Santa Llúcia amb la plaça Major de Manresa és si un aparell tan públic no tindrà avaries. La mala utilització per inconsciència o per vandalisme és una possibilitat molt real, i que això derivi en avaries o en un deteriorament molt ràpid. El que no era previsible és que l'ascensor s'espatllés gairebé abans d'haver començat a funcionar. Es va estrenar amb tota solemnitat divendres el migdia i dissabte ja calia anar a rescatar una persona que s'hi va estar quaranta minuts tancada a dins. Amb això ja n'hi havia prou per sotmetre l'Ajuntament i l'empresa responsable a un ridícul espantós. Però els qualificatius queden curts. L'endemà tornava a estar espatllat i ha quedat aturat preventivament. Un ascensor no és una nau en òrbita. Un ascensor ha de funcionar bé i a la primera. Que s'espatlli molt pot ser atribuïble a l'ús o a la qualitat dels materials. Que no funcioni el primer dia és injustificable i hauria d'avergonyir els responsables del seu bon funcionament.
