D'acord amb la mitologia grega, Medusa era una dona amb serps en lloc de cabells. Era temuda perquè amb la seva mirada podia convertir en pedra qualsevol criatura viva. Les meduses del Mare Nostrum també són objecte de temors, però no per les seves capacitats sobrenaturals sinó pel seu molest verí.

Les meduses pertanyen al grup zoològic dels cnidaris. Cnida significa urticant en llatí. Els éssers vius que pertanyen a aquest grup tenen unes cèl·lules en forma de bosseta amb un filament ple de pues enrotllat al seu interior. Les meduses posseeixen milions d'aquestes cèl·lules en els seus tentacles, que poden arribar als cinc metres de longitud. Els estenen com una xarxa i, quan una presa (o un humà) hi entra en contacte, aquestes cèl·lules llancen com un fuet el seu filament carregat de verí.

Es coneixen prop de 4.000 espècies de meduses, 300 de les quals viuen al Mediterrani. Les espècies més comunes són la Pelagia noctiluca -molt transparent i difícil de veure-, la Chrysaora hysoscella, la Rhizostoma pulmo i la Cotylorhyza tuberculata -anomenada medusa «ou ferrat».

No totes les meduses tenen el mateix verí; cada tipus posseeix una combinació de substàncies químiques que la fa més o menys potent. De moment, a la Mediterrània no hi ha meduses amb verí letal, com succeeix a Austràlia, on s'han registrat més morts per picada de medusa que per atac de tauró.

No obstant això, totes basen el seu efecte urticant en un tipus de compost químic, les citolisines, unes proteïnes solubles en aigua dolça que actuen sobre la membrana de les cèl·lules fins a trencar-les. Quan la pell d'un humà entra en contacte amb un tentacle de medusa, li sobrevé una coïssor intensa. Poc després, poden començar a succeir-se una sèrie de pertorbacions, entre les quals marejos, vòmits, nàusees, mal de cap, febre i fins i tot petites hemorràgies.

Com actuar davant d'una picada de medusa. Els experts de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, a Barcelona, ??recomanen les següents pautes:

€ Eliminar amb molta cura les restes de teixit de medusa per evitar que més cèl·lules urticants disparin els seus tentacles carregats de verí.

€ No fregar la zona afectada, ni amb sorra ni amb la tovallola.

€ No utilitzar mai aigua dolça per netejar la zona afectada, sempre s´ha de fer amb aigua salada.

€ Aplicar fred sobre la zona, bé amb aigua freda o amb una bossa de gel (mai directament sobre la pell tret que sigui aigua marina).

€ Si l'estat de la víctima empitjora tot i haver aplicat gel i comença a tenir alteracions respiratòries, cardíaques o convulsions, cal portar urgentment la víctima a l'hospital més proper.

€ Per evitar que la ferida s'infecti, és aconsellable aplicar un antisèptic com una solució iodada tres o quatre vegades al dia i netejar la ferida un cop al dia durant una setmana fins a la seva cicatrització.

€ Acudiu a la caseta de socors més propera, on podran identificar el tipus de medusa per aplicar el tractament més adequat.

La sensibilitat al verí augmenta amb el nombre de picades. Per això, les persones que s'han enfrontat a la picada d'una medusa en més d'una ocasió poden presentar una reacció més severa.

La invasió dels éssers d'aigua. El 95% del cos de les meduses està compost per aigua. Suren en aquest mitjà i es deixen portar pels corrents. Generalment viuen a desenes de quilòmetres de la costa, i en els anys secs són arrossegades cap a les platges pels vents que bufen des de mar cap a terra. Quan plou, la temperatura i la densitat de l'aigua de la costa són diferents de les de mar obert. Això actua com a «barrera» que impedeix que els densos eixams de meduses arribin a les platges.

És normal que arribin de tant en tant grans grups de meduses a les costes. D'altra banda, la sobreexplotació pesquera ha contribuït a l'augment del nombre d'aquests animals. La població de depredadors que s'alimenten de meduses, com les tortugues o les tonyines, és cada vegada més petita. Així mateix, els residus de matèria orgànica que s'aboquen constitueixen un excés de nutrients que afavoreixen la seva multiplicació.

Consells per als banyistes

- Nedar en platges amb socorristes.

- Evitar la natació en aigües infestades sobretot després d'una tempesta, ja que pot haver-hi restes de tentacles fragmentats que poden provocar picades.

- Prendre precaucions amb meduses aparentment mortes o encallades a la sorra.

- Utilitzar roba protectora durant el busseig.

- Evitar banyar-se quan hi ha períodes de gran infestació de meduses.