La Llacuna, Castellar de la Ribera i la Coma, entre els pitjors pagadors

Prats i Sansor i Clariana de Cardener encapçalen el rànquing dels municipis que paguen ràpid

17.05.2016 | 07:36

Des de l'1 de gener del 2013, els ajuntaments estan obligats a pagar les factures als seus proveïdors en un termini màxim de 30 dies des de la data d'entrada en el registre comptable de factures o des de la data de certificació de l'obra. I, segons els informes que es van publicant, la gestió municipal va millorant per adaptar-se a aquests terminis. Malgrat això, encara queden ajuntaments que incompleixen els terminis i que fan efectiu el pagament dels seus deutes amb retard.

La normativa estableix que els ajuntaments disposen d'un període de 30 dies des que la factura arriba al consistori per entrar-la al registre o fer-ne la certificació corresponent. I, a partir d'aquesta data, tenen 30 dies més per pagar-la. Això fa que algunes mitjanes de pagament siguin negatives perquè els consistoris fan efectiu l'import abans que hagi passat el primer mes.

A la Catalunya Central, d'acord amb les dades que publica trimestralment el ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques (MINHAP) i que corresponen al desembre del 2015, l'Ajuntament de la Llacuna, a l'Anoia, té un termini mitjà de pagament de gairebé 208 dies des que la factura entra al registre. Tenint en compte que el termini legal és de 30 dies des d'aquesta data, la mitjana de pagament de l'esmentat Ajuntament està gairebé 6 mesos per sobre del que marca la llei.

Altres ajuntaments de les comarques centrals que sobrepassen els límits de la legalitat quant al compliment de les seves obligacions amb els proveïdors són Sant Esteve Sesrovires, al Baix Llobregat Nord, que paga amb més de 4 mesos de retard; Castellar de la Ribera, al Solsonès, que ho fa amb una demora d'uns 123 dies i, l'Ajuntament de la Coma, també al Solsonès, que supera de dos mesos el termini establert.

A l'altra banda de la graella, trobem consistoris que liquiden els deutes amb els seus proveïdors molt abans dels 30 dies de marge que estableix la llei. Així, per exem-ple, Prats i Sansor, a la Cerdanya, Clariana de Cardener, al Solsonès, i Fígols, al Berguedà, fan el pagament efectiu de les factures gairebé al moment de rebre-les i per això el termini que apareix en l'informe del MINHAP està per sobre dels 25 dies negatius, és a dir, que els consistoris encara disposarien d'aquests 25 dies per conformar el document i dels 30 que els atorga la normativa després de conformar la factura. Així que els proveïdors d'aquests ajuntaments cobren 55 dies abans del que seria legalment correcte.

Diversitat a les capitals

Les capitals de les comarques centrals tenen unes mitjanes de pagament desiguals. Així, a la banda dels municipis que paguen dins dels terminis establerts, hi trobem Moià com a millor pagador, ja que fa efectives les seves factures prop de 20 dies abans del termini d'entrada a registre. Això implica que els proveïdors cobren 50 dies abans del termini màxim. També són en aquest grup Solsona, que paga 40 dies abans d'exhaurir-se el termini, i la Seu d'Urgell, que ho fa en uns 36 dies.

Igualada i Manresa paguen dins dels 30 dies posteriors al registre de la factura i consten als informes del ministeri d'Hisenda amb mitjanes de pagament d'uns 20 dies abans de finalitzar el termini legal.

I en el grup dels municipis que paguen fora de termini hi trobem Puigcerdà, que sobrepassa d'uns 12 dies els 30 que marca la legalitat, i Berga, que és la capital de les comarques centrals amb pitjor ràtio de pagament atès que fa efectives les factures una mitjana de 2 mesos més tard del que estableix la normativa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema