http://www.umanresa.cat/

'L'economia galàctica de 'Star Wars''

El professor Jordi Franch parla de paral·lelismes econòmics i polítics entre realitat i la ficció de 'Star Wars'

04.02.2017 | 07:50
Jordi Franch és professor dels estudis d´ADE del Campus Manresa de la UVic-UCC

L´estrena de 'Rogue One' (episodi 3.5), de la saga galàctica 'Star Wars', el primer dels spin-offs planificats per Walt Disney, convida, més enllà dels efectes especials i les trepidants aventures siderals, a una reflexió econòmica. I és que la trama de la sèrie fa extrapolació a escala galàctica de constants de la història econòmica i política de la humanitat. Als habitants de la Via Làctea ens ofereix importants ensenyaments.

En primer lloc, un advertiment a tots els profetes de la fi del treball humà per causa de l´automatització i robotització extremes. En escenaris plagats d´androides, el paper del treball humà és encara molt rellevant. Els simpàtics R2-D2 i C-3PO assisteixen els humans, però no els substitueixen. Com la història econòmica demostra, la maquinització permet alliberar a l´home de les tasques més feixugues i mecàniques, possibilitant l´especialització en camps més intel·lectuals i de superior valor afegit. Naturalment que relega alguns sectors d´activitat a l´àmbit dels androides, però alhora la robotització fa aparèixer nous sectors impensats i abans inexistents, que seran exclusius del treball humà. L´automatització no acaba amb l´activitat humana. Simplement la trasllada a altres feines més productives i estimulants.

El segon ensenyament, justament quan es compleixen dos-cents anys de la publicació del llibre de David Ricardo Principis de Política Econòmica, és la importància del lliure comerç. El lliure intercanvi de béns i serveis és fonamental per a la prosperitat del planeta i de la galàxia. Sense comerç, l´autarquia ens condemna a una vida miserable i pobre, alhora que remou hostilitats creixents que desemboquen fàcilment en conflictes bèlics. El comerç és la base dels avantatges comparatius, facilita la divisió del treball i engreixa la maquinària del creixement, possibilitant l´accés a nivells de benestar impensables anteriorment. La vida sense comerç seria de pura subsistència en els països sense recursos, exactament igual com a Tatooine, el planeta desèrtic, o Hoth, el planeta gelat. Els guanys del lliure comerç, però, són reduïts per l´existència dels monopolis. Els privilegis concedits per l´autoritat política a certs grups afins, que es reserven en exclusiva la provisió de béns i serveis bàsics, trenca la dinàmica de la lliure competència i introdueix ineficiències en el sistema. Els preus abusius del monopoli beneficiaran els lobbies que els detenten, però empobriran la gran massa de població que els pateix. A l´episodi I de Star Wars, l´embrió del que serà més tard l´autoritat imperial, invadeix el planeta Naboo i bloqueja el comerç. Això provoca automàticament un empobriment, desvia activitat abans productiva a la búsqueda de privilegis concedits pel poder polític i aflora activitats de contraban, on futurs herois com Han Solo intentaran burlar el bloqueig comercial i suplir la manca de mercats lliures.

En tercer lloc, el film planteja els conflictes entre la integració econòmica i la centralització política. El poder és ocupat pels cavallers Sith, comandats pel sinistre canceller Palpatine, que venç la resistència dels cavallers Jedi i converteix la República descentralitzada en un Imperi opressor i terrorífic. Hi ha un conflicte entre l´ampliació del tamany del mercat i el lliure comerç, per una banda, amb les ambicions de poder -personificades en el malvat Palpatine- i la centralització política de l´imperi, que busca substituir la pau pel terror i l´intercanvi voluntari per la imposició unilateral. El poder polític no accepta veure´s superat per la globalització econòmica, i d´alguna manera replica les resistències a l´ampliació dels mercats, ja observades històricament en el pas de les tribus a ciutats, de ciutats a territoris comercialment integrats, d´aquests a mercats globals i, futurísticament, a una economia interplanetària. A l´episodi I, l´estructura confederal va sent substituïda pel lideratge de l´ominós canceller Palpatine que es convertirà en emperador d´un imperi que pretén unificar políticament el que l´economia ha integrat pacíficament. Problemes d´economia-ficció? Ni molt menys. Només cal recordar el procés de construcció del mercat únic europeu. De com la llibertat econòmica i la lliure circulació de mercaderies, treball, capital, idees i tecnologia, van ser el fonament del progrés experimentat després de la Segona Guerra Mundial, i com la centralització política de Brussel·les i l´auge dels populismes autoritaris extremistes amenacen amb fer fracassar el projecte europeu. Per això la Gran Bretanya, país amb llarga tradició històrica d´institucions democràtiques sotmeses a control, ha votat a favor del Brexit i de la sortida de la Unió Europea. I també Alemanya i França afrontaran el 2017 unes eleccions decisives que poden capgirar, per bé o per mal, la construcció d´Europa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema