La Catalunya del 1700 i la guerra de Successió s´expliquen a través d´una vuitantena de gravats en una exposició al Palau Robert que se suma a l´allau de propostes similars que commemoren el Tricentenari des de diversos punts de vista. 1714. Memòria gràfica d´una guerra apropa el visitant als fets d´aquells primers anys del segle XVIII que van marcar un punt d´inflexió en la història del país.

La sala de les Cotxeres del Palau Robert acull una mostra que es divideix en deu àmbits per narrar els fets de fa tres-cents anys a partir de mapes, plànols i gravats que es van editar coetàniament als esdeveniments o amb posterioritat, i que pertanyen a col·leccionistes i arxius d´arreu del continent. La guerra de Successió per ocupar la corona castellana es va resoldre a favor de Felip V, sobretot a partir del moment que el seu rival, l´arxiduc Carles III, va deixar la pugna en un segon pla el 1711 per ser coronat emperador del Sacre Imperi Germànic.

Durant pràcticament una dècada, Catalunya va ser el camp de batalla d´una pugna dinàstica que va generar un ric imaginari. Tallers de gravadors, artistes, cartògrafs i editors europeus van generar un material que la posteritat ha convertit en una documentació extraordinària per a l´estudi de l´època.

Barcelona va ser l´epicentre del conflicte, el cap i casal d´una Catalunya que es va situar del costat de qui finalment va renunciar al tron que havia deixat vacant Carles II. La ciutat va patir diversos setges, per terra i mar, que els gravats expliciten amb profusió de dades.

Però no va ser l´únic escenari de la guerra ni de l´interès dels artistes. L´espectador pot admirar la reproducció d´una làmina datada cap al 1700 a Amsterdam dedicada a la muntanya de Montserrat. Segons informa la cartel.la corresponent, Mons Serra divisus altissimus ad Rubricatum amnem, in Hisp. Tarraconensi, eremitarum tredecim cellis gaudens va ser publicada per Pieter van den Berge com a part de la sèrie Theatrum Hispaniae exhibens Regnis, Urbes, Villas ac Viridaria Magis Illustria, en què també hi havia gravats amb altres vistes de ciutats i monuments.

Mercè Morales, doctora en Història i membre de la Junta de la Societat Catalana d´Estudis Històrics, de l´Institut d´Estudis Catalans, és la comissària d´una mostra que s´inicia posant sobre la taula els personatges del conflicte. Posteriorment, l´exposició mostra com era Catalunya a l´entorn del 1700 i, a partir d´aquí, avança cronològicament pels esdeveniments polítics i militars fins a la desfeta de la jornada de l´11 de setembre del 1714.

En un dels aparadors s´ensenya el Plan de la Ville et Chateau de Cardonne en Catalogne, un plànol de Cardona que il·lustra el setge que la vila ducal va patir el 1711 a mans de les tropes borbòniques, un atac que no va reeixir i que explica amb detall l´historiador navarclí Francesc Serra en un llibre de recent publicació. El gravat forma part de l´Atles Masse, editat per Claude Masse cap al 1721 a París fent memòria de la guerra, i descriu les fortificacions, la trama urbana de la població i del castell i la posició de les trinxeres i les bateries de l´exèrcit invasor. A més, el mapa es fa ressò de l´orografia muntanyosa on s´ubica la imponent fortalesa, que va ser decisiva per al fracàs de l´ofensiva.

El dirigent moianès Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona, és el protagonista d´una escena que representa el moment en què va caure ferit al baluard de Sant Pere, sota el penó de Santa Eulàlia, l´11 de setembre del 1714. L´exposició no s´atura en aquesta data i documenta també la repressió que Felip V va exercir sobre la població catalana. El darrer àmbit repassa la transformació de la memòria en l´imaginari col·lectiu que es va operar durant la Renaixença, al segle XIX, un moment que va provocar de nou l´edició de gravats que recuperaven un dels episodis capitals de la història de Catalunya.

L'exposició serà al Palau Robert de Barcelona fins al 29 de juny. Està oberta al públic de dilluns a dissabte de 10 a 20h, i diumenges i festius de 10 a 14,30h. L'entrada és gratuïta.