La impossibilitat de continuar amb les competicions esportives de clubs, i també amb les individuals, que el mes de març ja havien cobert tres quartes parts dels calendaris va suposar un dur cop per a tots els esports. Des d’un punt de vista organitzatiu, la impossibilitat de saber quant temps durarien les restriccions mostraven un futur incert. No se sabia, a l’inici, si seria cosa de poques setmanes i es podrien acabar els partits que faltaven, com tot semblava indicar cada dia que passava, la cosa aniria per llarg.
Això des del punt de vista federatiu. Llavors hi havia l’afectació en el dia a dia dels esportistes amateurs i, sobretot, els de les categories de base, que amb l’inici del confinament total es veien tancats a casa, sense poder anar a l’escola o a la feina, en segons quins casos i, a més, sense la seva habitual diversió.
Pel que fa als calendaris, ben aviat va quedar clar que no es podria completar la temporada i, per aquest motiu, s’havien de prendre decisions per saber com continuarien les següents. Així, la majoria de federacions va determinar que el millor era que no hi hagués descensos. Els clubs que en aquells moments es trobaven en situació de perdre la categoria podien adduir amb facilitat que la competició encara no havia finalitzat i que, per tant, no es podia determinar si baixava sense que això passés.
En canvi, sí que era ben vist que hi hagués ascensos. En aquest sentit, pujarien totes les formacions que en aquell moment estaven en una situació que els donava aquest dret. Evidentment, cap d’elles no va protestar justificant, com en el cas dels descensos, que els tornejos no s’havien acabat. Aleshores, però, calia encabir els ascendits i els que continuaven a les mateixes categories, i més tenint en compte que cada cop semblava més clar que la temporada actual no es podria disputar amb normalitat. Per això, en les competicions amateurs es van formar subgrups i en moltes de les de base, simplement no hi va haver canvis.
Mesures insuficients
L’estiu, quan els casos van baixar i es podia fer gairebé de tot a l’aire lliure, va ser una època en què les entitats es van anar preparant. Van establir protocols que passaven des de les mans netes a la mascareta, fins a entrenar-se en exteriors sempre que fos possible, crear propis grups bombolla, no permetre que els acompanyants entressin a les sessions preparatòries o als partits o apuntar el nom de tothom qui entrava de públic per fer-ne el seguiment.
Les federacions van fer les inscripcions i van cobrar les quotes, però al final va passar el que havia de passar, que la covid no va perdonar i que, a final d’octubre, amb algunes competicions ja iniciades, es va decretar el nou confinament de l’àmbit esportiu.
Les últimes setmanes, amb tancaments municipals i tocs de queda, han estat plenes de reclamacions sobre el fet que l’esport és seguir, però ara com ara hi ha el dubte més que justificat sobre si res podrà començar després de festes. Les lligues s’han reduït, però potser cal pensar a donar la temporada per perduda.
