31 de desembre de 2020
31.12.2020
Regió7

Obituari: a la Catalunya Central aquest 2020 ens han deixat...

Un repàs a les personalitats que han traspassat durant els darrers dotze mesos

31.12.2020 | 12:16
Pere Casaldàliga, Rosa Argelaguet, Josep Maria Aloy, Josep Vilaseca, Florenci Serra, Juli Sanclimens, Emili Martínez i Lluís Calderer

Pere Casaldàliga


Bisbe i missioner. El 8 d'agost el món perdia una de les veus més compromeses amb els més desafavorits. Una veu sorgida de Balsareny, on Pere Casaldàliga havia nascut feia 92 anys, i d'on en va marxar el 1967, deu anys després de la seva ordenació, per no tornar mai més a Catalunya. Encetava així una etapa de més de 50 anys de missió claretiana a São Félix do Araguaia, a la regió del Matto Grosso (Brasil). Tot just tres anys més tard, el 1971, va ser consagrat bisbe i li van encarregar la prelatura de São Félix do Araguaia, on va acabar d'arrelar i convertir-se en referència d'un poble amb un sistema latifundista, un nivell molt elevat d'analfabetisme i desproveït d'assistència sanitària. En aquest punt, va començar la seva lluita per defensar els més febles. Els seus arguments van ser l'origen dels atemptats i les amenaces que va rebre al llarg de la seva trajectòria. Considerat un dels líders de la teologia de l'alliberament, va rebre el Premi Internacional Catalunya l'any 2006. Després d'una setmana i cinc dies de comiats, el seu cos reposa a la missió, al costat del riu Araguaia.

Rosa Argelaguet


Enginyera. La inesperada mort, el 30 de gener, de Rosa Argelaguet Isanta (Sallent, 5 d'agost del 1958) als 61 anys per culpa d'un vessament cerebral va causar una gran commoció a Manresa i a Sallent, on vivia. Directora de la UPC de Manresa des del 2014 i regidora a l'oposició a Sallent amb Junts per Catalunya, del 2011 al 2019 va formar part del govern sallentí com a primera tinent d'alcalde pel PSC, partit que va abandonar el 2017. Anteriorment, del 2003 al 2011, va integrar el govern manresà del PSC com a regidora d'Universitats. Argelaguet, que era doctora en Enginyeria Industrial, va impulsar a la UPC dos graus que van ser únics a l'Estat: el de Sistemes TIC i el d'Automoció.

Josep Maria Aloy


Literat. El 14 de febrer va morir Josep Maria Aloy i Bosch (Manresa, 21 d'agost del 1948), un dels grans experts del país en literatura infantil i juvenil. La causa del decés van ser les complicacions de la diabetis que havia malmès la seva salut feia anys. Biògraf i amic personal de l'escriptor Josep Vallverdú, el pare d'en Rovelló, del qual n'era el màxim especialista, Aloy, que va estudiar Filologia Catalana a la UB, va ser mestre de llengua i literatura a l'escola Badia-Solé de Manresa durant 15 anys. Posteriorment, en va treballar 30 al departament de Justícia de la Generalitat, com a tècnic de justícia juvenil. Autor de narrativa i crític literari, era el pare de l'actual alcalde de Manresa.

Josep Vilaseca


Educador. El dia 20 de març va morir Josep Vilaseca Atset, fundador de l'Escola Joviat de Manresa, que va convertir en un centre de referència. El decés quan tenia 87 anys es va produir per culpa d'una asèpsia. Nascut a Castellbell i el Vilar el 13 de gener del 1933, Vilaseca va ser pioner en àmbits com la formació professional, per la qual va ser dels primers a apostar. La seva aventura va començar el 1960. Tenia 27 anys i va decidir abandonar una feina fixa en un banc per obrir una acadèmia al primer pis de la carretera de Vic número 13. Orgullós del seu lloc de naixement, els gegants del barri del Borràs, a Castellbell, els va encarregar ell i porten el nom dels seus pares, Pepet i Roseta.

Florenci Serra


Activista social. La matinada del 17 d'abril moria Florenci Serra Muntaner (Prades de la Molsosa, 21 de juliol del 1943) als 76 anys per culpa del coronavirus. Serra va estudiar peritatge mercantil i va treballar a les empreses Salvador Jubert i Comercial Morros abans d'entrar al sector financer com a director de les oficines manresanes de Bankunión i de Banco Pastor. Gran dinamitzador de la societat civil manresana, va formar part de l'organització de la cavalcada de Reis, de l'Associació Misteriosa Llum -des d'on va ser clau en la creació de la Fira de l'Aixada i en la revitalització de la Festa de la Llum-, de Creu Roja, de les Tertúlies a la Cuina, de Jove Cambra i del Biela Club, entre d'altres.

Juli Sanclimens


Polític. Juli Sanclimens i Genescà (Manresa, 29 d'agost del 1935) va morir als 84 anys el 12 de juny per la complicació de les dolències que patia. El primer alcalde convergent de Manresa, càrrec que va ocupar entre el 1987 i el 1995, també va ser el primer president del Consell Comarcal del Bages, president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i diputat al Parlament de Catalunya del 1984 al 1995. A banda, va mantenir lligams molt estrets amb la vida associativa i cultural de la ciutat com a president o directiu de l'Orfeó Manresà, l'Agrupació Cultural del Bages, el Manresa Esportiu Bàsquet i el Biela Club, entre d'altres. L'Ajuntament va decretar tres dies de dol oficial.

Emili Martínez


Activista social. El 12 de setembre, un accident mentre feia escalada a La Nou del Berguedà va llevar la vida a l'activista social Emili Martínez Ballester (Manresa, 5 d'agost del 1943). Havia estat dirigent del PSUC a la capital del Bages -en la refundació del qual va participar- i president del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, al qual estava vinculat des dels 17 anys. Activista fins al final, Martínez era molt actiu a la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran i era el tresorer de l'Associació de Veïns del Barri Antic. Treballador de la banca fins que es va prejubilar, era fill del darrer alcalde republicà de Manresa, Emilià Martínez, abans de l'actual.

Lluís Calderer


Literat. Mestre, escriptor, poeta, conferenciant, dramaturg, traductor i cinèfil, la mort de Lluís Calderer Cortasa (Manresa, 7 de maig del 1944) el 19 de setembre per una afecció que se li va complicar d'un dia per l'altre va deixar la capital del Bages òrfena d'un dels seus intel·lectuals més prolífics. Calderer va estudiar Filosofia i Lletres i es va llicenciar en Filologia Catalana. Va ser mestre a La Flama i a la desapareguda Escola de Magisteri de Manresa. Va escriure ficció, poesia i assaig; va traduir Ungaretti, Camus i Maupassant; va col·laborar a El 9 Nou, El Pou de Lletres i Regió7. Va fundar la revista Faig i el grup escènic Art Viu i va ser una peça clau a Cineclub Manresa i a Quaderns de Taller.

Xavier Batriu


Esportista. Va morir el 24 de febrer als 36 anys en precipitar-se d'un viaducte a Cercs. Membre reconegut del teixit esportiu i associatiu del Berguedà, era bomber de professió.

Josep Renalias


Professor. El conegut professor manresà va morir el 20 de març als 74 anys. Havia exercit la seva tasca com a docent a l'Escola Paidos de Sant Fruitós i a la FEDAC de Manresa.

Maria Trullols


Monja vedruna. Era psicopedagoga i va ser mestra i directora de l'escola Vedruna de Manresa, d'on en coordinava la comunitat quan va morir, el 22 de març. Tenia 76 anys.

Josep Barrufet


Entrenador. El callussenc, que va ser el primer entrenador del Manresa FS, va morir als 71 anys a finals de març. Barrufet ostentava la gesta de quatre ascensos consecutius.

Joan Manel Augé


Comerciant. El manresà va morir als 87 anys l'1 d'abril. Augé va impulsar a la botiga de roba La Creadora la venta prêt-à-porter i va ser el primer president del Club Tennis Manresa.

Miquel Múrcia


Directiu esportiu. Va morir el 15 d'abril als 65 anys. Va ser director esportiu i monitor del Club Tennis Manresa, on va crear l'escola de tennis de l'entitat al costat de Miquel Muxí.

Joan Bajona


Mossèn. El 15 d'abril, Balsareny va perdre un dels seus personatges més populars. El polifacètic mossèn Bajona va ser rector del poble més de 50 anys i també ànima de nombroses entitats.

Gerson Victalino


Jugador de bàsquet. L'expivot del TDK Manresa la temporada 1988-89 va morir el 29 d'abril als 60 anys. És el jugador que ha vestit més vegades la samarreta de la selecció brasilera.

Joan Sistach


Empresari. El berguedà va morir el 30 d'abril als 74 anys després de liderar l'empresa familiar Sistach SA de distribució d'explosius i el grup Inberga Tur. Vinculat al Rotary Club del Berguedà.

Mateu Trenchs


Mossèn i missioner de Moià. Trenchs, que formava part de la comunitat religiosa dels escolapis, va morir el 3 de maig als 78 anys d'edat. Va ser missioner vint anys al Senegal.

Pere Abadal


Empresari. Mort el 5 d'agost als 82 anys, la dècada dels 80 va donar un impuls definitiu al forn familiar de Cabrianes, convertit en un gran negoci amb franquícies en diverses comarques.

Carme Serra


Fotògrafa. La manresana, cofundadora de Foto Art Manresa, va morir als 85 anys el 25 d'agost. Va regentar amb el seu espòs, Modest Francisco, un estudi fotogràfic al carrer de Santa Llúcia.

Isidre Badia


Polític. Badia va ser batlle de Castellbell i el Vilar pel PSC des de les primeres eleccions i al llarg de 24 anys, dividits en dues etapes. Va morir el dia 31 d'agost als 72 anys.

Josep Torras


Lingüista i erudit. Nascut a Balsareny, va morir el 8 d'octubre als 78 anys. Llicenciat en Teologia i diplomat en Magisteri, tenia estudis de filosofia antiga, medieval i moderna, grec i llatí.

Josep Sindreu


Polític. Sindreu va traspassar el 18 d'octubre. Va ser alcalde de l'Estany en dos mandats (1999-2007) i va exercir de docent als Jesuïtes de Sarrià. Quan va morir tenia 67 anys.

Antoni Garriga


Comerciant. L'antic gerent de la centenària empresa de Manresa Elèctrica Garriga del carrer de Sobrerroca va morir el 2 d'abril als 87 anys. També va presidir Ràdio Club Manresa.

Raúl Sánchez


Atleta. El manresà va morir el 3 d'abril als 87 anys. Va estar vinculat a l'esport tota la vida a través del Gimnàstic i del CE Manresa. En el darrer club era l'atleta més veterà en actiu.

Pablo Poderoso


Activista sindical. El dia 11 d'abril va morir Pablo Fernández Poderoso als 78 anys. Va ser refundador del PSOE i de la UGT a Manresa i va presidir l'AV de Valldaura durant 18 anys.

Joan Sitges


Pediatre. Va morir l'11 d'abril als 71 anys. Va iniciar i va dirigir el servei de pediatria jerarquitzat a l'Hospital Sant Joan de Déu i va ser professor a la FUB durant més de vint anys.

Emili Giménez


Fotògraf. Va morir el 2 de juny als 64 anys. Va ocupar el càrrec de tinent d'alcalde i regidor de Cultura a Puigcerdà entre el 1999 i 2007. El seu arxiu inclou més de 270.000 documents.

Eduard Tomasa


Comerciant. El fundador de l'empresa manresana Vins Tomasa va morir el dia 11 de juny als 90 anys. Situat al carrer dels Esquilets, és un dels establiments històrics de Manresa.

Vicenç Llorens


Polític. Regidor i excandidat de Junts per Sant Fruitós, amb una llarga trajectòria a l'Ajuntament, va morir pocs dies després del canvi de govern, el 8 de juliol. Tenia 59 anys.

Juan Manuel Zornoza


Dirigent veïnal. Van morir als 68 anys el 24 de juliol. Havia estat durant anys un dels dirigents veïnals de Manresa, al barri de la Balconada, i membre de la federació de barris.

Antoni de Solà


Polític. Un accident de trànsit va acabar amb la vida de l'exalcalde de Pujalt (Anoia) per CiU durant 36 anys i expresident del Consell Comarcal de l'Anoia. Va ser l'11 de novembre. Tenia 64 anys.

Antoni Gilibets


Empresari. Exdirectiu de banca i soci fundador i gerent de Futurato a Manresa fins que es va retirar, va morir el 15 de novembre als 80 anys. Lligat a l'Expobages i a la Cambra.

Jordi Vila Dalmases


Comerciant. Propietari de la botiga de moda manresana que du el seu cognom, va morir el 26 de novembre als 75 anys deixant com a llegat un dels establiments de referència del Born.

Joan Bastida


Polític. Bastida va ser el segon alcalde de l'etapa democràtica a Cardona, del 1983 al 1987. No va optar a les següents eleccions. Va morir el 3 de desembre als 95 anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook