L’any de la vacuna diu adeu sense haver complert les promeses

Aquest ha estat l’any de les vacunes contra la covid i de la vacunació a gran escala. Al primer món, almenys. Amb tot, l’enorme esforç farmacèutic, sanitari i ciutadà per intentar contenir el coronavirus amb uns vaccins generats sense els anys de maduració científica amb què acostumen a comercialitzar-se aquests preparats, no ha servit per aturar la pandèmia, que tanca l’any amb una nova variant més contagiosa que cap de les anteriors i que està tornant a col·lapsar els centres sanitaris catalans. A més de tornar la societat a les dures restriccions de mesos enrere, quan ja semblava que el pitjor havia passat.

Amb tot, les autoritats asseguren que la vacunació contra la covid ha salvat unes 10.000 vides a Catalunya, entre 60.000 i 80.000 hospitalitzacions i més de 300.000 contagis des que Josefa Pérez va ser la primera persona del país a vacunar-se el 27 de desembre de l’any passat. Des d’aleshores, Catalunya suma 6.061.166 persones amb la pauta completa, el que comporta que té una cobertura vacunal del 79,3% del global de la població i del 87,4% de la població en edat de vacunar-se.

La pandèmia ha continuat fent estralls entre la població, ja que els morts per la covid a Catalunya des del començament de l’epidèmia fregaven aquesta setmana els 25.000. Des de l’inici de l’epidèmia, un total d’1.255.500 persones han estat diagnosticades de covid-19 per tot tipus de proves a Catalunya.

Al conjunt del planeta, les dades són absolutament esfereïdores, amb 283 milions de contagiats i 5,4 milions de morts. Al conjunt de l’estat, l’any, el segon del coronavirus, es tanca amb més de sis milions de casos confirmats i més de 89.000 morts. També es clou el 2021 amb 37,8 milions de persones amb la pauta vacunal completa.

Inici d’any amb la tercera onada

A l’hivern, Catalunya vivia la tercera onada de la pandèmia, amb un confinament municipal, els centres comercials tancats i els restaurants amb franges horàries. Una situació molt complexa que va posar en risc la celebració de les eleccions autonòmiques, que finalment, tot i la batalla legal, es van acabar celebrant el 14 de febrer, amb unes insòlites mesures de seguretat (amb els membres de les meses electorals abillats amb equips de protecció i amb franges horàries per als positius de covid) i amb una molt baixa participació. No va ser fins al mes de maig, el dia 9, que va decaure l’estat d’alarma i el toc de queda nocturn. La població arribava a les portes de la bonança meteorològica amb esperances de recobrar la normalitat, però la cinquena onada va aigualir la festa que tothom ja preveia, sense, entre d’altres, l’obligatorietat de dur la mascareta als exteriors. El juliol, quan apareixia la nova variant delta del virus, tornava a entrar en vigor un toc de queda nocturn per a bona part de la població de Catalunya, amb el que es va haver de conviure durant l’estiu. Els locals d’oci nocturn havien de tornar a abaixar la persiana després de només dinou dies d’activitat, fet que va fer proliferar els botellots pel carrer durant tot l’estiu.

Mentrestant, la vacunació avançava molt lentament al conjunt del país, i les previsions d’obtenir la immunitat de grup s’allunyaven. No va ser fins a finals d’estiu que es va aconseguir l’objectiu del 70% de persones vacunades, fet que va obrir les portes a una tardor amb bones perspectives. El 70% era la fita que els científics consideraven idònia per controlar la pandèmia, un fet que no es va produir per l’entrada en escena de les variants delta, primer, i òmicron, a finals d’any.

L’entrada en vigor del certificat covid (una mesura aprovada pel Parlament Europeu el juny amb l’objectiu d’acreditar la vacunació i facilitar la lliure circulació) permetia reobrir l’oci nocturn, un dels sectors, juntament amb la restauració, que més ha patit durant la pandèmia els rigors de les restriccions i de la davallada econòmica. També tornava l’activitat als estadis esportius.

Retorn al caos

Al final d’any ha tornat el caos sanitari, les restriccions a la població i els contagis massius. A començaments de desembre, el departament de Salut va intentar posar en marxa una ampliació de la necessitat de circular amb el passaport covid per gimnasos, restaurants i residències de gent gran, una mesura que va desembocar en un enorme embús informàtic per l’allau de peticions i la manca de previsió del Govern. L’arribada de la variant òmicron, que multiplica les possibilitats de contagi tot i que aparentment és menys maligna que variants anteriors del virus, ha acabat de posar cap per avall un Nadal que ha recordat excessivament l’experiència de mesos precedents que ja semblava superada. El nombre d’ingressats a les unitats de cures intensives, més de 400, és similar al de començaments d’any, en un etern retorn al mateix del coronavirus que està trencant la confiança poblacional en una sortida propera de la pandèmia.

Malgrat tots els problemes, el departament de Salut de la Generalitat ha defensat «l’èxit» organitzatiu i sanitari del primer any de vacunació contra la covid-19, però no ha pogut evitar el «cansament», també reconegut, dels professionals sanitaris, que tornen a viure situacions de col·lapse als serveis públics. Els aplaudiments de la primavera de l’any anterior al treball del personal sanitari i les bones intencions per a després d’una pandèmia que semblava que transformaria el món s’han convertit, en aquest any llarg de fatiga pel coronavirus en crítiques i ambient tens per la vacunació (o no) i pel passaport sanitari.

Protestes i antivacunes

Així, el coronavirus ha fet estralls no només en la salut de la població catalana, espanyola, europea i mundial sinó també en la confiança en el sistema públic. Enguany, milers de persones han sortit als carrers de les principals ciutats europees en contra de la tarja sanitària i dels mandats de vacunació. Unes protestes que han estat alimentades per moviments antivacunes propicis a la teoria de la conspiració, que han estat un dels malaurats protagonistes també de l’any. L’extrema dreta s’ha fet seves algunes de les proclames antivacunes, en el que ha suposat un perillós combinat per a la salut democràtica del continent.

La polèmica efectivitat de les vacunes (o la polèmica informació sobre l’efectivitat) ha sumat un nou caldo de cultiu per al malestar, ja que en el cas de la nova variant la forquilla de protecció davant la infecció es mouria en alguns vaccins entre el 50% i el 80%, i a l’entorn del 20% en altres vacunes.

Mentrestant, la vacunació avança amb passes excessivament irregulars pel planeta. Així, mentre a la majoria de països europeus la pauta completa a la població se situa a l’entorn del 75%, en països com Afganistan no arriba al 10%, a Angola, al 12%; a Burkina Faso, al 3%; al Congo, a l’1%; al Camerun, al 3%o a Etiòpia al 2%.