Unió ha aprovat avui uns nous estatuts que defensen la "plena sobirania" de Catalunya però definirà més endavant i "democràticament" el seu model d'Estat abans de la consulta, d'acord amb la seva doctrina confederal i les expectatives que una Catalunya independent continuï a la UE.
"Serem responsables sobre quin Estat propi volem, si ha de ser també independent, però la raó de ser d'UDC no és la unitat d'Espanya ni la independència de Catalunya, la veritable raó de ser és que Catalunya, com a unitat nacional, pugui continuar existint i pugui decidir el seu futur democràticament i lliurement i emparats per un marc legal", ha afirmat el president del Consell Nacional d'UDC, Ramon Espadaler.
El dirigent democratacristià s'ha referit així la consulta prevista per al 9 de novembre, en què UDC, a diferència de CDC, no ha definit el sentit del vot.
En el discurs de clausura del Congrés extraordinari d'UDC, Espadaler ha manifestat, no obstant això, el convenciment que "el millor escenari és la continuïtat de la federació -de CiU- al servei d'un país i d'un model de societat".
El president del Consell Nacional ha fet aquestes manifestacions poques hores després que Salvador Sedó, que comptava amb el suport de Josep Antoni Duran i Lleida, renunciés com a candidat a eurodiputat, passant el relleu a Francesc Gambús, per no obstaculitzar les relacions entre CDC i UDC, ja que no és ben vist en sectors convergents.
Davant la mirada de la cúpula del partit, encapçalada per Duran, i uns 700 compromissaris, Espadaler ha reiterat el compromís d'Unió amb la consulta sobiranista, però ha subratllat que no es decidirà el sentit del vot fins que es convoqui, encara que sí que ha fixat les bases sobre les quals es prendria la decisió.
Així, Espadaler ha assegurat, sense donar més detalls, que quan arribi el moment es decidirà "democràticament" d'acord amb la seva doctrina confederal, encara conscients que això és "cosa de dos", i en funció d'"expectatives d'un hipotètic país independent", en el sentit de si aquest "continua a la UE" i del "grau de cohesió social".
Els estatuts han estat aprovats amb el 95% dels vots dels compromissaris (663 a favor, 1 en contra, 34 abstencions) en el marc d'un Congrés celebrat a Sitges (Garraf).
En la qüestió de definició nacional, els estatuts, en el seu preàmbul, assenyalen com a objectiu la "plena sobirania" de Catalunya i el seu "dret inalienable a l'autodeterminació".
Els estatuts estableixen mesures de transparència, participació, qualitat democràtica, un codi ètic, auditories externes, la moció de censura en òrgans interns i la limitació de mandats de càrrecs electes i públics, a l'hora que obren la porta a celebrar primàries.
