El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat aquest dimarts que renuncia a continuar impulsant la reforma de la Llei de l'avortament. Ho fa, ha dit, després de constatar la manca de consens que genera el text que havia elaborat el ministre Alberto Ruiz Gallardón. I precisament el número 1 de Justícia ha estat la primera víctima de la decisió. Aquesta tarda de dimarts mateix, poques hores després de l'anunci de Rajoy, Gallardón ha anunciat la seva marxa, no només del càrrec, si no també de l'escó que ocupa al Congrés i de la política.

El ministre ha fet l'anunci mitjançant una roda de premsa convocada d'urgència a la seu del Ministeri de Justícia. La seva marxa obre una crisi de govern que el president espanyol haurà de tancar en les pròximes hores o dies amb el nomenament del seu substitut, i es produeix en un moment clau per la imminent convocatòria del 9-N.

El madrileny ha explicat que la seva és una renúncia total a la política, és a dir que abandona no només la seva tasca com a ministre de Justícia, sinó també el seu escó al Congrés dels Diputats i les seves responsabilitats als òrgans del PP. "No assumiré cap lloc de responsabilitats política", ha afirmat en una roda de premsa que s'ha allargat gairebé una hora on ha atès totes les preguntes que li han fet els periodistes.

Dubtes des de finals de juliol

No ha estat una decisió improvisada. Gallardón ha explicat que va mantenir una conversa la setmana passada amb el president del govern espanyol on aquest li va reiterar que hi havia elements en el debat que li impedien impulsar la reforma de la Llei de l'avortament. No ha explicat quins eren aquests elements, però sí que va començar a fer-se a la idea que la reforma no prosperaria a finals de juliol i principis d'agost, quan el debat al sí del consell de ministres va fer un gir.

Segons ha apuntat, va prendre la decisió en constatar que no tenia la "capacitat" per fer prosperar el projecte i convertir-lo en Llei, i va comunicar la decisió de plegar a Rajoy la setmana passada per primera vegada perquè entenia que ell no era la persona que havia de fer realitat la reforma rebaixada de la Llei de l'avortament que el president espanyol vol impulsar ara, on només retoca la Llei del govern de Zapatero per establir que les menors no poden avortar sense consentiment dels seus pares.

No se sent "desautoritzat"

El fins ara ministre de Justícia ha dit que marxa amb sensació d'haver fracassat en l'encàrrec que li havia fet el govern i el seu compromís electoral d'aprovar una nova Llei de l'avortament, però se sent "desautoritzat". No ha volgut criticar cap membre de l'executiu ni tampoc del partit per la suposada manca de suports. En canvi, ha "agraït" a Mariano Rajoy, als seus companys de govern i al PP la confiança que han dipositat en ell, i també ha demanat "perdó" als membres de l'oposició a qui en els debats dialèctics ha pogut ofendre a nivell personal.

El recurs del 9-N ja està preparat

Gallardón ha negat que la seva marxa suposi cap problema perquè el govern espanyol desplegui les seves armes jurídiques contra la Llei de consultes i el 9-N. Segons ha afirmat, en les últimes setmanes s'ha bolcat en la redacció del recurs contra la Llei que ja estat aprovada, i un cop ja està confeccionat "en cap cas la data de publicació de la Llei alteraria el contingut del recurs". Un cop redactats els recursos "acaba la feina de la Justícia" i comença "l'hora de la política", ha dit.

"Jo no volia abandonar el Ministeri de Justícia abans de fer una cosa que ja està feta, que és l'elaboració dels recursos d'inconstitucionalitat contra la Llei de consultes de Catalunya i, en el seu cas, el decret de convocatòria", ha dit abans de reiterar que l'advocat de l'Estat "ha fet una tasca senzillament formidable" i l'Estat té "tots els seus mecanismes jurídics" per respondre.

Una llei que generava "divisió"

El president espanyol ha recordat que l'avortament és un tema que afecta a "conviccions profundes i personals" i que "genera divisió a molta gent", i ha recordat que el govern encara no havia transformat en una Llei aprovada al Consell de Ministres. Només n'havia fet una "primera lectura" i l'havia enviat als òrgans pertinents.

De tota manera, el govern espanyol sí que aprovarà una reforma de la Llei actual perquè "les joves de 16 o 17 anys que avortin ho hagin de fer amb el consentiment dels seus pares". També ha apuntat que el seu govern presentarà "un pla de suport a la família".

La retirada de la reforma de la llei de l'avortament ha estat rebuda amb descontent per part de les organitzacions antiavortistes i amb satisfacció de les entitats partidàries de mantenir la legislació vigent, de 2010.

Reaccions de tot l'espectre polític

Les reaccions han procedit des de diferents àmbits socials i polítics, que no han trigat a respondre a l'anunci fet aquest migdia pel president del Govern, Mariano Rajoy, de retirar l'avantprojecte per la falta de consens:

Per part dels partits, el portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, ha subratllat que es tracta d'una "decisió responsable", ja que l'avantprojecte "estava obrint una polèmica i una divisió en el conjunt de la societat". La vicepresidenta del Congrés Celia Villalobos (PP) creu que Rajoy "ha fet el que havia de fer".

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha interpretat que la retirada es deu a la "lluita de tots" i la secretària d'Igualtat del PSOE, Carmen Montón, ha reclamat a Rajoy la "dimissió" de Gallardón per haver quedat "desautoritzat" amb la retirada de la reforma.

Entre les files d'IU, Gaspar Llamazares ha celebrat que el PP "i l'Església catòlica" hagin perdut el pols i ha considerat que, després de la retirada del projecte, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, ja està pràcticament cessat.

També el diputat del PNB Joseba Agirretxea ha considerat "positiva" la retirada, però ha lamentat que la rectificació es degui a "càlculs electorals i no a una reflexió profunda". Per la seva part, e dirigent d'UPyD Andrés Herzog ha considerat "molt positiva" la retirada, que ha qualificat de "retrògrada", i que el seu partit s'ha oposat des del principi. Més agosarat ha estat el líder de Ciutadans, Albert Rivera, considera que Mariano Rajoy ha hagut de rectificar perquè la proposta de reforma no tenia ni el suport del seu partit ni de bona part dels seus votants.