El president de França, Emmanuel Macron, compleix avui els seus primers cent dies al poder amb una popularitat en net descens que dóna per finalitzat l'estat de gràcia, arrossegat per polèmiques no compensades pel ràpid compliment d'algunes promeses de campanya.

Menys de quatre de cada deu francesos (36%) estan satisfets amb l'inici de mandat, deu punts menys que el recaptat pel socialista François Hollande a l'agost del 2012 i un percentatge molt allunyat del suport del 62% que l'exministre d'Economia tenia en arribar a l'Elisi el maig passat. El canvi de to respecte al seu predecessor el va fixar la mateixa nit de la seva victòria al maig: el seu recorregut en solitari amb la piràmide del Louvre de fons abans de dirigir-se a la població va ser preludi d'un ús intel·ligent i habitual dels grans monuments del país que l'ha ajudat a vestir el «vestit presidencial».

El Palau de Versalles, els Invàlids o la torre Eiffel han estat després escenaris de les trobades mantingudes amb els presidents de Rússia, Vladímir Putin, o els EUA, Donald Trump, que junt amb la seva acció contra el canvi climàtic li han reportat molt rèdit a escala internacional. Macron ha multiplicat en aquests més de tres mesos activitats amb les quals ha reflectit una imatge de poder, sigui vestit d'uniforme o despenjant-se d'un helicòpter fins a un submarí nuclear, però l'estil imposat en la seva voluntat d'allunyar de la «presidència normal» d'Hollande fa que l'oposició li recrimini confondre autoritat amb autoritarisme. La primera víctima va ser el general Pierre de Villiers, que va dimitir el 19 de juliol com a cap de l'Estat Major de l'Exèrcit després d'un tens pols públic amb el mandatari per les retallades previstes per complir els objectius de dèficit.

La falta de rodatge d'una nova majoria parlamentària ha eclipsat el fet d'haver aconseguit l'esperat canvi de cares a la classe política. En el seu balanç de promeses complertes es troba el projecte de llei de moralització de la vida pública, que va posar fi a la possibilitat que diputats, senadors, ministres i altres càrrecs locals contractin familiars com a assistents, o l'adopció del text que autoritza l'Executiu a reformar el dret laboral per decret. Entre els seus passos en fals s'expliquen la reducció de les ajudes al lloguer o el paper de la primera dama, a qui va prometre dotar d'un estatut oficial contra el qual s'han revelat més de 311.000 persones per internet, i que finalment quedarà emmarcat en una «carta de la transparència».

O així mateix, la dimissió de quatre ministres quan tot just feia un mes al capdavant dels seus departaments, inclòs el de Justícia, François Bayrou, per sospites de nepotisme o investigacions judicials en els seus partits. Macron, que segons diaris com el conservador Le Figaro s'ha vist «atrapat per la realitat», va llevar transcendència a l'abril a aquesta bar-rera simbòlica dels cent dies, i ha apuntat, llavors, que l'important és el llarg termini. El portaveu governamental, Christophe Castaner, va considerar diumenge que en aquest temps s'han establert les bases d'una «transformació profunda del país», començant per un govern amb membres procedents de la dreta i de l'esquerra, i per aquesta renovació «inèdita» de l'Assemblea.

«Evidentment, es necessitarà més que aquestes primeres mesures per restaurar la confiança dels francesos», va indicar a Facebook, en destacar que el rumb està fixat i s'ha tornat a col·locar França en el centre del joc».

Des de l'oposició, diputats com el conservador Éric Ciotti recriminen que Macron destaca més per la forma que pel fons, més per una comunicació «desmesurada» que per avenços concrets. Els francesos, segons l'enquesta difosa per l'institut demoscòpic Ifop aquest divendres, esperen també resultats, en vigílies d'una rentrée que s'augura carregada.

La reforma laboral, el projecte de llei antiterrorista, la reelecció de part del Senat o la negociació dels pressupostos per al 2018 són algunes de les metes immediates del nou curs polític, després d'unes vacances que la parella presidencial està gaudint a Marsella.