La sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem ha desestimat 15 recursos -entre ells, el de Carles Puigdemont- i confirma així el processament per rebel·lió, malversació i desobediència de tots els processats en aquest tribunal (en total 25, 13 per rebel·lió). Amb aquesta decisió, Llarena ja té via lliure per suspendre de funcions els diputats empresonats, en aplicació de l'article 384 bis.
Tot i que la llei preveu que la suspensió sigui automàtica, cal una interlocutòria motivada pel jutge instructor per demanar la suspensió i caldrà remetre aquesta decisió al Parlament. Això afecta Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva, i està per veure quina interpretació de la llei fa el jutge en el cas dels diputats que són a l'estranger: Antoni Comín i Carles Puigdemont.
En la interlocutòria, la sala assegura que és «suficientment raonable» qualificar els fets de rebel·lió perquè va existir «un alçament» amb un ús «enganyós» per poder aconseguir la independència «al marge de la llei». Sobre la malversació, també la veuen acreditada perquè va haver-hi «un sistema d'engany» per ocultar quantitats destinades a l'1-O. A més, neguen que es tracti d'un cas de «persecució política». La sala d'apel·lacions considera que els processats al Suprem han d'anar a judici per rebel·lió, malversació i desobediència, tal com havia decidit el març el jutge instructor, Pablo Llarena.
Pas previ a les suspensions
Aquest és el pas previ a la suspensió de funcions. Un article de la Llei d'Enjudiciament criminal (el 384 bis) recull que els processats per rebel·lió, amb interlocutòria ferma i amb la presó provisional decretada quedaran «automàticament suspesos» de l'exercici de les seves funcions públiques mentre duri la situació de presó. Això suposa, doncs, inhabilitacions de funcions abans de la celebració del judici.
Segons els preceptes d'aquest article quedaran fora del Parlament els diputats empresonats Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras, que fins ara han pogut delegar el seu vot. Tot i quedar suspesos de funcions, l'escó és intransferible i, per tant, els diputats perdrien les seves funcions però conservarien l'acta. Com que no podrien votar, els partits independentistes perdrien la majoria. Si això es vol evitar, caldrà que els diputats empresonats renunciïn al seu escó per tal que els partits independentistes facin córrer les llistes i mantinguin intacta l'aritmètica parlamentària.
Tot i que la llei determina que la suspensió és automàtica, fonts del Tribunal Suprem apunten que cal una interlocutòria motivada del jutge instructor, Pablo Llarena, que invoqui aquest article i que traslladi la decisió al Parlament. Aquesta decisió arribarà en els propers dies.
Caldrà veure quina interpretació de la llei fa en el cas de Puigdemont i Comín. Aquests diputats no estan empresonats, tot i que sí que tenen decretada la presó provisional a través de la mateixa interlocutòria de processament, on el jutge acordava mantenir les mesures cautelars contra ells. La mesura no afecta Meritxell Serret que, tot i ser nomenada delegada de la Generalitat a Brussel·les, no ha estat processada per rebel·lió.
«Rebel·lió sense armes»
Els magistrats de la sala també consideren «suficientment raonable» qualificar els fets com a rebel·lió perquè va existir un «alçament» amb un ús «enganyós» del poder per aconseguir la independència «al marge de la llei». La sala argumenta que, tot i que el codi penal parla de rebel·lió com un alçament «públic i violent» no exigeix l'ús d'armes. «Encara que la violència ha d'estar necessàriament present, pot parlar-se de rebel·lió sense armes» (segons l'article 473 del Codi Penal).
En la interlocutòria, descriuen el terme «alçament» quan les autoritats catalanes decideixen «des de l'exercici del seu poder derogar la Constitució, l'Estatut i la resta de l'ordenament jurídic que s'oposa als seus designis», substituint-los per «d'altres normes emanades dels seus propis poders legislatius, negant amb tot això l'autoritat de l'Estat i constituint-se en un poder polític absolutament autònom, usant de manera enganyosa el poder que se'ls va conferir amb finalitats molt diferents», segons la interlocutòria.
La sala reconeix que aquesta explicació no encaixa amb la descripció «clàssica» del pronunciament militar, però que la «falta de similitud formal no impedeix la possibilitat de considerar-la cor-rectament inclosa en el precepte que correspon a la rebel·lió».
