La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, va assegurar que, després de la reunió de dilluns vinent entre Pedro Sánchez i Quim Torra, el Govern central confia a assolir acords amb la Generalitat sobre com complir «compromisos» sobre infraestructures, inversió i finançament, així com per reduir la conflictivitat al Tribunal Constitucional i que el Govern torni als òrgans de cooperació en els quals no participa.

Per fer-ho, l'Executiu espanyol engegarà comissions bilaterals que comparteix amb la Generalitat i que fa anys que no es reuneixen, perquè les negociacions d'alguns assumptes s'han de fer entre les dues administracions. D'altres, en canvi, s'hauran d'afrontar de manera multilateral, amb la resta d'autonomies.

Batet va comparèixer ahir davant el Congrés dels Diputats per explicar els objectius del seu departament. La ministra es va referir a la reunió que dilluns vinent tindrà el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, amb el cap de l'Executiu català, Quim Torra, el «nucli de la qual», va dir, és restablir el diàleg entre totes dues parts.

«Assumim així la necessitat de respectar el dret de cada president a exposar tot el que consideri convenient, com va dir la vicepresidenta del Govern i com hem defensat sempre», va afegir Batet.

La ministra va admetre que alguns dels assumptes sobre els quals el Govern espanyol espera un acord poden tenir «un resultat ràpid», però d'altres requeriran un avanç «llarg i difícil». Però va assegurar que si tot això arriba «a bon port», s'haurà fet un pas «fonamental» i serà possible «encara des de la discrepància profunda», parlar sobre «possibilitats i alternatives en relació amb la posició de Catalunya». Les negociacions, va apuntar, poden anar destinades a aconseguir acords per retirar recursos de constitucionalitat i que la Generalitat torni a fòrums dels quals ha decidit absentar-se, en referència a la Conferència de Presidents o al Consell de Política Fiscal i Financera.

Batet va apuntar la possibilitat d'acords sobre la «garantia de compliment» sobre inversions, infraestructures i finançament de Catalunya, assumptes dels quals no n'ha donat més detalls. La responsable de Política Territorial ha defensat en la seva compareixença que el problema polític a Catalunya requereix respostes polítiques i no només una defensa legal i als tribunals de la legalitat constitucional, que també és necessària mantenir, ha aclarit.

«Defensar la Constitució no és només instar que actuï el Tribunal Constitucional», va dir, i va advocar per «buscar espais de trobada que retornin al consens constitucional els ciutadans que se senten exclosos». En concret, a la part de la societat catalana que se sent fora de la Carta Magna, una realitat que no es pot negar i que requereix «resposta» més enllà de la defensa de la legalitat, va insistir.

«Recuperar el suport a la Constitució a Catalunya és una necessitat, necessitem que la Constitució sigui sentida com a pròpia. La crisi no desapareixerà per si sola», va afegir.