El conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, va assegurar ahir no haver percebut del Govern central cap projecte per a Catalunya, a diferència del que va afirmar la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, al final de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat .

«En la reunió ni s'ha esmentat ni s'ha donat la més mínima definició d'aquest projecte per a Catalunya», va afirmar Maragall en roda de premsa després de la trobada entre les dues administracions, i va reclamar que la ciutadania catalana pugui decidir el seu futur.

Batet havia defensat pocs minuts abans que «el Govern d'Espanya té un projecte per a Catalunya» que passa pels temes que es van abordar en la trobada amb l'administració catalana.

Maragall, però, va lamentar que els seus interlocutors van rebutjar qualsevol expressió d'autodeterminació per a Catalunya i parlar de la situació dels presos sobiranistes: «A vegades es feia la sensació que estaven més pendents de la reunió de Pedro Sánchez de demà [per avui ]amb Pablo Casado». Per al conseller, la reunió no va ser satisfactòria, però va defensar que s'ha hagut de celebrar per donar solució a problemes que afecten directament la societat catalana al seu dia a dia: «Hem fet el que havíem de fer».

«No podem deixar d'atendre les nostres capacitats, competències i obligacions institucionals», va remarcar, encara que va lamentar que no s'hagin materialitzat acords concrets més enllà d'un calendari per reunir les comissions i subcomissions específiques abans de setembre d'aquest any, cosa que va celebrar.

No obstant això, va criticar que la representació del Govern «en cap moment ha plantejat cap idea ni proposta de fons» per a la situació política de Catalunya, i es va negar a crear un grup de treball que plantegi idees per desencallar el conflicte, cosa que espera que l'Executiu de Pedro Sánchez reconsideri. «Espero que hi hagi una rectificació en les properes setmanes o mesos i no només podem parlar de transferències i recursos perduts o d'inconstitucionalitat, o d'infraestructures, sinó que parlem seriosament de la recuperació de la normalitat democràtica», va apostil·lar.

Sobre la petició que va fer el Govern perquè la Generalitat torni a organismes multilaterals com el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), va retreure al Govern de Sánchez que ha «empès» el Govern a aquests fòrums en qüestions que l'Executiu de Quim Torra vol tractar bilateralment. «Pilotes fora cap als organismes multilaterals i, per tant, negació explícita de la bilateralitat», va destacar el titular d'Exteriors català, que preveu que el Govern haurà d'insistir per desencallar qüestions com el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i la llei de dependència, va enumerar.

Maragall també va lamentar que no es posés sobre la taula «una solució immediata» per recuperar el contingut de lleis socials suspeses o recorregudes al Tribunal Constitucional (TC), com és el cas de la llei d'habitatge i de mesures contra la pobresa energètica.

Per la seva banda, la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, va destacar que l'Executiu té «un projecte integrador» per a Catalunya i va garantir «lleialtat institucional», un element que va advertir que és necessari perquè es puguin produir «avenços de veritat». En una roda de premsa, Batet va destacar que el Govern espanyol té «un projecte integrador per a Catalunya i per a Espanya amb Catalunya dins», i va dir «no concebre» que el Govern català no tingui lleialtat. També va avisar que «només es poden produir avenços de veritat si es manté aquesta lleialtat institucional».

Per comparació amb el govern anterior del PP, Batet va destacar que aquest Govern té «un projecte per a Catalunya» i va celebrar «la recuperació del diàleg com a mètode».

En aquest sentit, Batet va indicar que la reunió va tenir un to «cordial i franc» perquè cada part va exposar amb «normalitat les seves posicions» i van tenir lloc «discrepàncies importants», sobretot en les qüestions relatives al procés sobiranista.

Però «parlar de les grans discrepàncies és important, em sembla important que es produeixin en aquest diàleg en lloc que es facin manant missatges a través de titulars», va afegir la ministra.

En aquest sentit, Meritxell Batet va dir que el més lògic és que «dos governs que governen els catalans» treballin per «donar serveis als ciutadans i garantir els seus drets», i que tinguin aquesta «relació institucional i de diàleg que durant 7 anys ha estat absent», ja que la bilateral no es reunia des del 2011.