'acusació de governar per decret s'ha convertit en una de les armes que l'oposició llança amb més freqüència contra el president del Govern, Pedro Sánchez, el suport propi del qual al Congrés és de només 84 dels 350 diputats. El recurs al decret per a l'exhumació de les restes de Franco i la possibilitat sospesada dijous d'utilitzar aquesta fórmula per reformar la llei orgànica d'estabilitat pressupostària han alimentat aquestes crítiques.

El Govern central assegura, però, que no fa servir el decret llei més que altres executius. També nega que hi recorri per no tenir suficient suport parlamentari. I ho fa amb les xifres a la mà. La vicepresidenta, Carmen Calvo, va ressaltar que Mariano Rajoy va signar 28 decrets el 2012 -exercici en el qual el Govern només va veure aprovades 16 lleis- i ho va fer en una legislatura en la qual tenia una àmplia majoria absoluta.

Per posar una mica de llum sobre aquest tipus de controvèrsies sembla recomanable establir comparacions entre períodes homologables. Així, si es tenen en compte els tres primers mesos del primer mandat de cada un dels presidents de la democràcia es constata que les acusacions contra Sánchez no tenen solidesa.

L'actual president del Govern ha recorregut al decret en set ocasions des del seu accés a la Moncloa el 2 de juny passat. És menys del que van fer els seus antecessors populars: Rajoy va signar 10 decrets en el seu primer trimestre (2011-2012) i José María Aznar (1996) va publicar-ne vuit.

Entre els socialistes, Felipe González (1982-1983) va igualar la marca de Sánchez, mentre que José Luis Rodríguez Zapatero va ser el més parc, amb només quatre decrets. Adolfo Suárez no compta, ja que el seu primer trimestre de Govern (1976) va transcórrer abans de les primeres eleccions generals (juny del 1977).

Fonts del Govern asseguren que des del 1978 s'ha enviat al BOE una mitjana de 14 decrets a l'any. Les fonts consideren «habitual» que en els primers mesos d' una legislatura o d'un nou Govern s'aprovin nombrosos decrets, per la urgència amb la qual es volen posar en marxa noves polítiques. Només així s'entenen els 28 decrets de Rajoy el 2012.

Ràpida entrada en vigor

De fet, la gran utilitat dels decrets és la rapidesa derivada de saltar-se l'aval previ de les Corts. Entren en vigor a les 24 hores de ser publicats al BOE i el Congrés només es pronuncia a posteriori. Per això la Constitució els limita a casos d'«extraordinària i urgent necessitat». L'apreciació d'aquesta urgent necessitat, és clar, és subjectiva i el propi Executiu és qui decideix si realment existeix.