Carles Puigdemont: "Avui estem molt més preparats per a aguantar un embat amb l’Estat"

Carles Puigdemont (Amer, 1962), candidat de Junts en les eleccions del proper 12 de maig, concedeix l'entrevista a Argelers (França).

Com s’imagina la seva restitució?

És només el principi. És una represa perquè hi ha sectors que han tocat fons i es necessita un nou impuls, un lideratge. He passat sis anys i mig protegint una institució històrica dels catalans que la repressió espanyola volia humiliar. Tornar suposa tancar el cicle de la repressió.

A quin moment del 2017 ens porta aquesta represa?

No podem ignorar els efectes de la repressió i el càstig econòmic a Catalunya per part del Govern. Han passat moltes coses i el mal causat és molt gran. Ara bé, no es pot entendre l’octubre de 2017 agafant només una part. És un procés, també, de coneixement de nosaltres mateixos i del nostre adversari. I aquesta maduresa i resistència l’hem de posar al servei del moment que comença ara.

Què és el que no es va fer bé?

Jo he fet molta autocrítica. La meva proposta és tornar a asseure’ns tots els que vam fer l’octubre de 2017 i plantejar com continuem el que vam iniciar. Hi ha coses que no vam fer bé, però m’agradaria que l’altra part també fes anàlisi. El constitucionalisme unionista no ha fet cap acte de contrició.

Quins han estat els costos personals i polítics, si és el cas?

No he volgut confondre el meu patiment personal amb la meva lluita política, però els costos personals han estat molt alts, en termes reputacionals, per exemple. Em fa molta gràcia que el PSOE ara estigui preocupat per les fake news. Mentre combat la notícia que Sánchez se’n va anar amb el Falcon després de la seva declaració, que és mentida, a mi se m’acusa, de manera despectiva, d’haver-me anat dins d’un maleter, que és una altra falsedat. Tots aquests intents tenien l’objectiu de doblegar-me, a veure si em cansava.

Quan es va adonar que el podien empresonar?

Vaig enviar una carta a Rajoy proposant-li una negociació i la seva resposta va ser l’empresonament dels Jordis. Va quedar clar que la reacció seria una repressió feroç. Vaig veure que les víctimes no seríem nosaltres, sinó el poble de Catalunya. Vaig prendre la decisió per a evitar un conflicte major. Havia de preservar la presidència de la Generalitat fos quin fos el cost, fins i tot quedant-me tota la vida a l’exili. Això ho havia assumit.

Va dir a Pedro Sánchez que si volia una llista de casos de ‘lawfare’ n’hi donaria. La vinculació amb Rússia és un d’ells?

És un dels punts més ridículs. L’acusació de terrorisme em fa molt de mal perquè he estat sempre militant de la no-violència. Si [Sánchez] té interès [en aquesta llista], ens ho podem passar molt bé perquè en els bancs del seu grup parlamentari trobarà gent que ha participat en la guerra bruta contra Catalunya.

Quines condicions s’han de donar perquè torni i sigui investit?

Estaré en el ple d’investidura, sigui qui sigui el candidat.

Quin resultat necessita per a optar a la presidència?

Una majoria absoluta del bloc independentista. Si no es dona, amb les opcions de liderar que hi ha (o el PSC o nosaltres), som els que tenim més possibilitats en segona votació. L’única opció del candidat socialista és que el PP li doni els seus vots i aquest escenari és menys probable que el del bloc independentista.

Si no hi hagués una suma independentista, seria partidari de deixar governar a Salvador Illa? Ell no tanca la porta als acords.

[Riu] Fantàstic, després d’arribar a un acord amb el PP per a impedir que Trias fos alcalde de Barcelona la seva credibilitat és zero i l’intent d’obrir aquesta possibilitat és crear confusió sobre la nostra convicció que no negociarem amb Illa.

És creïble un Govern ERC-Junts després de la ruptura?

Ha de ser més difícil que hi hagi un acord entre els partits independentistes i els que ens van enviar a la presó i a l’exili. Ja ens hem posat d’acord en el passat, però, per primera vegada des de 2015, es trencarà l’empat tècnic que ens ha neutralitzat massa. I això facilitarà molt les coses.

En aquesta majoria independentista, inclou a Aliança Catalana?

De cap manera.

Acabar amb el dèficit fiscal serà una condició als Pressupostos Generals de l’Estat?

Tenim un deute reconegut per l’Estat i, alhora, una no inversió aprovada que no ha executat. Deixarem de pagar el deute espanyol mentre liquidem les quantitats no executades a Catalunya.

Hi ha una doble pista: una negociació sobre l’estatus polític de Catalunya i una altra sobre la gestió del dia a dia.

Totes dues van en paral·lel en l’espai de negociació de Suïssa. El que parlem amb el PSOE, ho mantenim sempre amb la màxima discreció, perquè volem que això funcioni. Ells van complint. Cada mes, excepte aquest, per la campanya, però ja tenim noves dates.

Com es fa la independència després de la declaració unilateral fallida?

Una manera de preparar-la és explicar molt poc com la preparem. Ens hem passat volent ser un moviment assembleari. No farem la independència cantant el Virolai ni regalant clavells a la policia. Ens hem de preparar molt millor i ser més assertius.

Quines condicions posaria a ERC i CUP?

No haig de posar-los condicions. Si puc governar, l’esforç i la generositat més gran em corresponen a mi. I ho faré. Cal reprendre la conversa i construir una estratègia guanyadora. I hi ha una diferència: avui tenim un marc jurídic molt més nítid i estructures fora per fer front a onades d’exiliats. Avui estem molt més preparats per a aguantar un embat amb l’Estat que el 2017.

Creu que s’ha avançat també en el reconeixement internacional? Va fallar el 2017.

No va fallar perquè no el vam demanar. I no ho vam fer perquè no estava a punt. Abans que el reconeixement ha d’haver-hi coneixement. I ara aquest és major.

Hi ha partits que diuen que Catalunya està en "decadència" pel procés. Què opina?

La xifra d’empreses va ser més alta el 31 de desembre de 2017 que l’1 de gener de 2017. A les empreses no els espanta el procés, els espanta la burocràcia. La decadència és la que han intentat provocar amb els trens, les inversions, el tracte a la llengua…

Com es redueix la burocràcia?

Cal refundar l’administració, tenim un país parat per tràmits administratius. El problema és la teranyina de normes i reglaments absurds, no els funcionaris. Proposem alguna cosa que funciona molt bé a Europa, que és el silenci administratiu positiu.

Catalunya és un infern fiscal?

Catalunya té una pressió fiscal molt per sobre de les seves possibilitats, però no m’agrada parlar d’infern fiscal perquè té la càrrega política d’Ayuso.

Com es reverteix el descens de l’ús social del català?

Cal complir amb la llei d’educació i, si no es compleix, hi ha d’haver conseqüències. També ha de ser oficial a Europa i ser una llengua d’acolliment i de cohesió, per això volem les competències en immigració.

El seu espai polític fa autocrítica sobre la gestió de la sequera?

Hem gestionat l’Agència Catalana de l’Aigua [entre 2010 i 2021] i sort que ho vam fer. Quan la vam agafar estava en fallida i la vam deixar més que sanejada. Nosaltres preparem algunes polítiques en cas de sequera, però en sortir del Govern no es van aplicar. Anem amb retard amb mesures que probablement no haurien estat suficients, però l’alarma seria menys greu.

Cal interconnectar la xarxa d’aigua de Tarragona amb la de Barcelona en casos d’emergència?

És un pedaç. Sabem que hi haurà sequera i inundacions i, a més, creixem demogràficament i som un país turístic. Cal preparar, pel que fa a infraestructures, tecnologia i cultura, una nova relació amb l’aigua. Qui vulgui convertir el debat sobre la sequera en una confrontació entre territoris serà molt poc honest, no trobarà la solució i empitjorarà les coses.

Com s’ha d’ampliar l’aeroport de Barcelona?

No tenim l’aeroport que necessitem i mereixem. Si no fem res, acabarà sent una pista més de Barajas. Si estem d’acord amb això, busquem quines són les mesures més eficients, que tinguin menys impacte i que aconsegueixin objectius amb el menor temps possible. N’hi ha, però algú ha de prendre decisions.

Què farà en matèria d’habitatge?

Ningú ha pensat en la demografia. Molt alegrement ens hem despertat dient que som vuit milions. Cada any falten milers de pisos per construir i les polítiques d’intervenció pública no han funcionat. Algú ha de prendre decisions al marge de les pancartes i dels prejudicis ideològics.

I en ensenyament, després dels resultats PISA?

S’han encès totes les alarmes i estem tocant fons. El problema és estructural, cal escoltar la gent que és a les aules i trobar solucions que com més a prop estiguin del territori, millor.

Defensa el Hard Rock?

És una demanda del territori, té un consens extraordinari i dona més qualitat a l’oferta turística perquè aporta capacitat de convencions, de congressos i de concerts. Cal omplir Catalunya de Hard Rocks? No. Anna Navarro no ha vingut a fer Hard Rocks. Cal atreure el talent, investigar i treure profit d’això.