La manresana Montse Rosell és l'advocada defensora de Francesc Homs en el procés per malversació en el 9-N i assegurava ahir, a Regió7, després de conèixer la sentència condemnatòria del cas, que «no ha estat un judici normal». Rosell, que també portava la defensa de Jordi Vilajoana, Ignasi Genovès i Jaume Domingo en aquesta mateixa causa, explicava que «tal com va anar el judici estic convençuda que no hi ha cap responsabilitat i en la sentència s'està forçant tot».

Preguntada per si ja s'esperaven una sentència condemnatòria com la feta pública ahir, Rosell afirmava que «tots donàvem per fet que en la primera instància no ens en sortiríem. Està tot forçat», però afegia que «ja anirem més amunt». De moment, preveu recórrer la sentència al mateix Tribunal de Comptes i després encara queda la possibilitat de portar el cas al Tribunal Suprem.

En la valoració que fa de la sentència, Rosell també creu que «no és justa» i afirma amb rotunditat que «no és un tema comptable, és un tema polític» i que hi havia «una voluntat de condemnar-los amb o sense raó».

L'advocada manresana també diu que la sentència «no és justa» i que hi ha hagut irregularitats en el procés.

En aquest sentit i entrant més en el fons de l'assumpte, explica que el procés al Tribunal de Comptes es va obrir malgrat que dos tribunals, el Superior de Justícia de Catalunya i el Suprem, havien descartat que hi hagués malversació de fons públic perquè, recorda Rosell, la despesa es va fer abans que el Tribunal Constitucional declarés que la consulta era inconstitucional i s'havia fet amb contractes legals. I ara, explica Rosell, «el Tribunal de Comptes fa una cosa molt rocambolesca que és dir que com que el Tribunal Constitucional va dir que la consulta era inconstitucional, no ho és a partir del moment que ho diu, sinó que també ho és abans, des de sempre, i per això ja els pot condemnar».

També posa com a exemple que el Tribunal de Comptes jutja uns fets que ja havien estat descartats per altres tribunals. Per fer-ho, el Tribunal de Comptes «ho justifica dient que hi ha interlocutòries i no sentències» sobre l'ús dels fons per celebrar el 9-N.

També considera que hi va haver indefensió durant l'etapa d'instrucció del cas perquè es va portar «al marge» dels acusats, i assegura que el nomenat de la instructora es va realitzar de forma «anòmala». També recorda que la Generalitat va presentar recursos i se li va dir que no ho podia fer, mentre que «hi va haver una presència anòmala de l'advocacia de l'Estat, que hi era, però que no hi podia ser perquè, com diu la sentència ara, no tenia legitimació per ser-hi».