04 de octubre de 2019
04.10.2019
Regió7

«No contribuirem a tirar més gasolina al foc»

«Discrepo dels analistes que diuen que l'article 155 dona o treu vots. El que cal és una resposta proporcional», diu Pedro Sánchez

03.10.2019 | 23:54
Pedro Sánchez

Sánchez es declara en deute amb els seus votants per la repetició de les eleccions. Admet que ja podria ser president però amb el risc d'un Govern ple de contradiccions per l'actitud de Podemos

Veu factible un govern a tres amb PSOE, Podemos i Errejón?

Espero i treballaré perquè el 10 de novembre hi hagi un resultat que permeti un govern a Espa-nya. Jo no tinc cap problema amb el multipartidisme. Benvinguts tots els que vulguin presentar-s'hi. Som en una democràcia i hi tenen tot el dret. Però ha de servir per donar estabilitat al país, per donar-li un govern i un horitzó de quatre anys, perquè, si no, honestament, crec que tenim un bloqueig que no ens permetrà abordar els desafiaments que tenim al davant. Em sento en deute amb els set milions i mig d'espanyols que van votar avançar el 28 d'abril i, per tant, van votar el PSOE. Em sento en deute perquè he intentat formar un govern progressista i no l'he aconseguit. Per això demano un últim esforç als espa-nyols perquè el 10 de novembre vagin a votar i donem així una sortida a aquesta situació de bloqueig, perquè, fixi's, no hi havia cap alternativa a un govern del PSOE. Cap.

Què canviarà el 10-N?

Jo crec que els espanyols el pròxim 10 de novembre almenys van a les eleccions amb més informació. Si el 28 d'abril a qualsevol ciutadà que anava a votar Podemos li pregunten: vostè creu que el partit del senyor Iglesias votarà quatre vegades en quatre anys en contra d'un Govern del PSOE? Estic convençut que haguessin dit que no. O el senyor Rivera, amb un partit que va néixer o, almenys això diuen, per lluitar contra l'independentisme i ha expulsat Manuel Valls de l'Ajuntament de Barcelona per impedir que ERC aconseguís l'Ajuntament. Això ha ocorregut. Per tant, els ciutadans van amb més informació a l'hora de saber quina ha estat la posició política del conjunt de forces.

Vostè parla de bloqueig, però podria ocórrer que l'escenari després de 10-N fos similar. Què passarà, terceres eleccions?

Cal evitar que hi hagi aquest risc, i per això és important que tots aquells que el 28 d'abril van votar que Espanya avancés ho fem amb més contundència perquè aquesta veu sigui escoltada al Congrés i no es pugui anar al bloqueig. Segon, és veritat que hi ha molts partits polítics, però insisteixo, qui vulgui Govern, és evident que solament pot apostar per l'única formació que ho garanteix, que és el PSOE. La resta és més bloqueig. I, en tercer lloc, crec que les estratègies dels partits hauran de variar després de les eleccions del 10 de novembre.

El PSOE ha format Govern amb Podemos en diverses autonomies. En canvi vostè va dir que amb Podemos no dormiria. Expliqui's.

Un govern estable significa que la governabilitat del país no descansi en forces independentistes. I amb tot el que està passant a Catalunya pel calendari que ens ve, amb la sentència del Tribunal Suprem davant els líders del procés, hauria estat tenir dos governs en un: un govern defensant la Constitució i l'altre dient que existeixen presos polítics a Espanya. Hauria estat un govern paralitzat per les seves pròpies contradiccions.

Jo vull un govern estable i coherent. Jo vull un govern per a una legislatura, no per a una investidura. Aquesta va ser la gran dificultat que ens hem trobat, però tot i així nosaltres vam oferir un govern de coalició que li va semblar insuficient a Podemos, i aquí és on vaig dir aquesta expressió. Vaig dir que no semblava raonable que un partit que no tenia experiència en gestió pública, i fins i tot quan l'ha tingut ha estat bastant deficitària, se li lliurés la política energètica, la Seguretat Social i la Hisenda Pública, com van exigir.

Si Podemos no és un soci fiable, podria ser-ho Ciutadans?

Això és ciència-ficció. Un se-nyor que no se'm posa al telèfon, que m'ha vetat i s'ha posat en braços de la ultradreta, que cada vegada que diu tres paraules, una és Sánchez i per insultar. No crec que tingui molta versemblança. Una altra qüestió és que Podem i el senyor Iglesias utilitzin aquesta, diguem, estratègia dialèctica.

Què hauria de passar perquè el Govern d'Espanya posés en marxa l'article 155?

Hi ha precedents. Primer hi ha la doctrina del Tribunal Constitucional que tira per terra tots els arguments del PP i Cs d'aplicar sine die i de manera permanent l'article 155. La filosofia que nosaltres sempre hem dit és: primer, fermesa democràtica; segon, proporcionalitat, i tercer, unitat. Què significa la fermesa democràtica? Significa que si en un moment donat la Generalitat torna a la via unilateral, aprova lleis de desconnexió o simplement no respecta les sentències dictades pel Tribunal Constitucional, doncs fermesa democràtica.

Segon, proporcionalitat. Nosaltres no som un govern que vulgui utilitzar la crisi a Catalunya per a res. Jo discrepo molt de tots aquells analistes que diuen que l'article 155 dona o treu vots. No és cert. El que cal fer és tenir una resposta proporcional. És tan important la legitimitat parlamentària, tenim majoria absoluta al Senat, com la legitimitat social, és a dir, que la ciutadania entengui el perquè es prenen mesures extraordinàries davant conductes irresponsables. I tercer, la unitat. Seria molt important que hi hagués consens, almenys entre les grans forces polítiques, per legitimar des del punt de vista també social una mesura d'aquestes característiques.

Si gira la vista enrere, quines conclusions se'n poden treure?

N'hi ha dues. La primera és que el moviment independentista ha fracassat, ha naufragat. I fa deu anys que comet el mateix error, ensopegar amb la mateixa pedra, que és la fallida i la fractura de la convivència a Catalunya. I, en segon lloc, també durant aquests últims anys el que és important subratllar és que el Govern, l'Estat, disposa d'eines constitucionals homologables al conjunt de països de la Unió Europea per respondre davant la crisi d'aquestes circumstàncies.

Nosaltres respondrem amb serena fermesa. No contribuirem a tirar més gasolina al foc, però sí que crec que la responsabilitat que té un Govern és garantir la seguretat i la convivència. Aquesta crisi la superarem, com hem superat altres crisis també a Catalunya. Però em crida molt l'atenció que l'independentisme català doni lliçons de drets humans i també de democràcia, i no condemni de manera radical i rotunda qualsevol indici de violència. Això crec que també és una cosa que ha de fer reflexionar la societat catalana.

Per què diu que hi ha risc de fractura de la convivència a Catalunya?

Bé, és que abans-d'ahir mateix a Catalunya a una periodista se la increpa i se l'empeny. I no és la primera. Això també reflecteix alguna cosa. Que hi hagi empreses que han sortit de Catalunya com a conseqüència de la inestabilitat, perquè també reflecteix que hi ha una crisi de convivència, i fins i tot en termes més col·loquials, quan un parla amb catalans hi ha molta gent que et diu que ja no pot parlar a casa o en reunions familiars sobre política. Si això passa és perquè hi ha una crisi de convivència, i és el que ha negat l'independentisme.

El Govern d'Espanya vol parlar i dialogar amb la Generalitat sempre. Primer la llei i, després, el diàleg. No pot haver-hi diàleg sense llei o un diàleg que serveixi per retorçar la llei. Però l'independentisme no vol dialogar amb la part que no és independentista i no la reconeix. Fixi's, l'1 d'octubre.

Recordem el que va passar fa dos anys. Donem per bones les dades de participació de l'independentisme en l'1 d'octubre de fa dos anys. Ells van dir que hi havia participat el 43% del total del cens a Catalunya. D'aquest 43%, el 38% va votar a favor de la independència, 43 és menys que 50 i 38 menys que 50. Per tant, no hi va participar ni la meitat de la població catalana. Però si anem a les eleccions autonòmiques. Quin percentatge del cens va votar? Gairebé el 80%. I va votar a favor de la independència o formacions polítiques independentistes el 47%. És a dir, ells tenen una majoria parlamentària, però no tenen una majoria social que els avali aquest projecte d'independència.

El seu Govern va organitzar en els seus primers dies l'arribada de l'Aquarius. Però no concedeix asil als migrants. És hipocresia?

Quan van arribar els migrants de l'Aquarius se'ls va donar la capacitat de demanar asil o residència a Espanya. Hi ha una comissió a la qual pertanyen associacions com Acnur. I aquesta comissió denega les peticions d'asil, perquè no són refugiats, són migrants per un altre tipus de qüestions. Si nosaltres els donéssim asil, hi hauria discriminació amb altres migrants que venen a Espanya. No hem perdut ni una mica de solidaritat ni empatia per aquesta causa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit