21 de gener de 2020
21.01.2020

Un canvi en el Codi Penal podria rebaixar les penes imposades als líders del procés

Sánchez vol impulsar la revisió dels delictes de rebel·lió i sedició per «adequar-los a la realitat actual»

21.01.2020 | 19:51
Pedro Sánchez, durant una roda de premsa

El Govern central ha obert el debat sobre una àmplia reforma del Codi Penal que afectaria, entre d'altres, al delicte de sedició i que podria implicar una rebaixa de les penes ja imposades per sentència ferma si la nova llei és més beneficiosa pels presos que aquella amb la qual van ser condemnats. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu de l'executiu, María Jesús Montero, ha confirmat la voluntat del president de promoure a la cambra baixa un "debat obert, previ contacte amb els grups parlamentaris" sobre la reforma del Codi Penal que inclogui la "tipificació dels delictes que s'han produït a Catalunya", en referència a la rebel·lió i la sedició.

El president del Govern espanyol i líder del PSOE, Pedro Sánchez, està determinat a promoure la revisió dels dos delictes amb la finalitat que "s'ajustin millor a la realitat actual", tot i que encara no ha definit l'abast d'aquesta reforma, que afrontarà amb el desig de concitar un ampli consens al Congrés.

Com que sobre aquesta qüestió concreta el govern de coalició encara no té una posició comuna --no hi ha hagut oportunitat encara de debatre-ho-- fonts de l'executiu expliquen que encara no està decidit si la proposta de reforma del Codi Penal partiria de l'executiu amb la presentació d'un projecte de llei o del grup socialista amb una proposició de llei.

En cas que la reforma tiri endavant, podria tenir un efecte sobre les condemnes imposades pel Tribunal Suprem als líders del procés, la més dura d'elles, els tretze anys de presó i altres tants d'inhabilitació d'Oriol Junqueras, perquè així ho estableix el Codi Penal.

El Dret Penal té com a principi l'aplicació de la llei més favorable, que en aquest cas entronca directament amb el concepte de retroactivitat, una excepció regulada en el Codi Penal sempre que beneficiï el reu.

Perquè la norma general és la irretroactivitat de les lleis (no es pot condemnar una persona a una pena establerta amb posterioritat a la comissió del delicte), però sí es preveu la revisió en els casos on s'afavoreixi el reu.

Ho diu en els següents termes l'article 2.2 del Codi Penal: "Tot i això, tenen efecte retroactiu les lleis penals que afavoreixin al reu, encara que quan entri en vigor s'hagi dictat sentència ferma i el subjecte estigui complint condemna. En cas de dubte sobre la determinació de la llei més favorable, s'ha d'escoltar el reu. Els fets comesos sota la vigència d'una llei temporal seran jutjats, però, d'acord amb ella, llevat que es disposi expressament el contrari".

En la seva actual redacció, el Codi Penal castiga per sedició els que s'alcin pública i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials.

Preveu càstigs de vuit a deu anys de presó pels que dirigeixin o indueixin la sedició o siguin principals actors (el cas dels Jordis en el procés) i de deu a quinze anys si aquests mateixos comportaments els perpetren autoritats (els exconsellers condemnats) .

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit