No corre ningú pel carrer». Comenta en veu baixa un senyor al seu interlocutor al bell mig de la plaça de Sant Joan de Berga, ahir, a primera hora de la tarda. L'històric cafè de Cal Negre, l'Ibex-35 de l'oferta d'oci diürn i nocturn dels berguedans en cap de setmana, està tancat i barrat. De la mateixa manera que ho estan la resta de bars i restaurants. Així com també la majoria d'establiments comercials, llevat dels d'alimentació, farmàcies i supermercats i alguna botiga, com una perfumeria que té obert a l'antic portal de Sallagossa.

Avui Berga no és Berga. El brogit del batec diari d'un dissabte normal a la capital berguedana s'ha apaivagat. La ciutat presenta un aspecte completament inusual. Les imatges inèdites van començar al matí ben d'hora. Hi va haver llargues cues de gent que volia comprar als supermercats abans fins i tot que aquests obrissin. La massiva afluència als supermercats va buidar lleixes, entre les quals la ja famosa del paper higiènic.

A banda dels súpers, la imatge era la de persianes de bars, restaurants i botigues abaixades, inclosa la del bar del baixador dels autobusos, on, normalment, els viatgers poden fer el cafè, comprar els bitllets del bus i anar al lavabo, també tancat. El baixador ahir encara es veia més rònec del que es veu habitualment, una vergo-nyant rèmora antiquada.

A l'altra banda del passeig de la Pau, els clients, disciplinats, fan cua fora de les botigues per deixar una distància mínima d'un metre per evitar la propagació del coronavirus, aquest enemic invisible que crea desconcert i perplexitat però també consciència col·lectiva per remar en la mateixa direcció. Concepción Calero, una berguedana d'edat provecta, explica a la cronista que veu bé les mesures excepcionals per entrar a comprar a Casa Ametller: esperar-se a la vorera per entrar i haver-se de posar guants a les mans que els proporciona un amable empleat. «Així no contaminem ningú», assegura convençuda. «Mai m'hauria imaginat una situació com aquesta». Amb tot, creu que «ens en sortirem tal com ho estem fent». Rere aquesta senyora hi ha una cua de clients que esperen pacientment que en surtin d'altres amb la compra feta de l'interior de l'establiment, on no deixen estar alhora més de 10 persones.

Josep Muñoz és el propietari del bar Oiko. El jove està inquiet per la incertesa econòmica que genera la crisi de la Covid-19 ja que ha de pagar 4 jornals. I al bar restaurant de la seva família, el popular bar Pepe de Santa Eulàlia, 10 més. «Esperem que se solucioni tan aviat com sigui possible», afirma.

«No és un dissabte com qualsevol altre dissabte». Ho afirma Nèlida Fornell, de la llibrera Els Quatre Cantons al Vall. Té les taules del bar sense servei i, per tant, sense clients prenent alguna cosa mentre fullegen el diari o fan tertúlia, però ha despatxat molts llibres. «Ha estat un dia molt bo de venda de llibres», més que qualsevol altre dissabte, en què es ven més premsa. Els berguedans van omplir el rebost però també la biblioteca de casa per reconfortar-se amb una bona lectura i alimentar l'esperit.