El reis d'Espanya presideixen un 12-O inèdit marcat per la pandèmia
Aquest 12-O era el primer al qual acudien els membres d'Unides Podem, ara ja a l'Executiu central
Un 12 d'octubre insòlit. Insòlit, com gairebé tot el que ha provocat la pandèmia de la covid-19. Un acte de celebració del Dia de la Hispanitat minúscul, sobri. Amb una desfilada militar reduïda a la mínima expressió en un entorn solemne, la plaça de l'Armeria del Palau Reial de Madrid, però també inexplorat fins ara, perquè l'escenari tradicional era el passeig de la Castellana. Res és el que era abans, i ahir, el primer 12-O amb el Govern de coalició en el poder i amb un estat d'alarma decretat només a Madrid i en vuit municipis més de l'autonomia, tampoc.
La senzilla i austera cerimònia, de 45 minuts de durada, va començar al migdia, amb l'arribada dels reis i les seves filles, la princesa Elionor i la infanta Sofia, a la plaça de l'Armeria. Tots quatre van ser rebuts pel president del Govern, Pedro Sánchez. Després, la protocol·lària salutació a les autoritats, començant per les presidentes de Congrés i Senat, Meritxell Batet i Pilar Llop, els presidents del Poder Judicial i del Suprem i del Constitucional, Carlos Lesmes i Juan José González Rivas, i el Govern en ple, amb l'única absència de la titular d'Exteriors, Arancha González Laya.
Aquest 12-O era el primer al qual acudien els membres d'Unides Podem, ara ja a l'Executiu central. També era la primera vegada que es trobaven Felip VI i el vicepresident segon, Pablo Iglesias, després de les crítiques d'aquest (i del ministre de Consum, Alberto Garzón) al monarca del 25 de setembre passat. Aquell dia, el cap de l'Estat no va poder acudir al lliurament de despatxos judicials a Barcelona, vetat per l'Executiu. No va haver-hi tensió en aquesta salutació fugaç amb el rei. Més continguts i rígids Iglesias i Garzón. També amb un cop de cap van respondre Irene Montero, Yolanda Díaz i, més efusiu, amb la mà al pit, Manuel Castells. Els ministres socialistes sí que van ser més efusius. Però res va quedar fora del protocol.
El que sí que es va convertir en una companyia constant en tot l'acte van ser els crits de «Sánchez, dimissió!» i les esbroncades i xiulets contra l'Executiu, i també els «visca el rei!» d'alguns ciutadans congregats a les portes del Palau Reial.
Temes
Més a Arreu
-
El 02219, la Grossa de Sant Jordi
-
La cúpula socialista apel·la a la història per convèncer a Sánchez: "Pensa en els que van patir exili i repressió"
-
El PSOE fa un últim i massiu intent en la seva seu perquè Sánchez no dimiteixi: "President, val la pena que guanyin els bons"
-
Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes