Segueix-nos a les xarxes socials:

Els universitaris diuen que la carrera és avorrida si no es trepitja el campus

Els estudiants de la regió central han de fer front a la desmotivació de les classes virtuals

Els universitaris diuen que la carrera és avorrida si no es trepitja el campus

Tenen el carnet d'estudiant, però gairebé no han trepitjat el campus. Les facultats sense l'ambient universitari no són les mateixes i els alumnes de diferents carreres admeten que estudiar des de casa virtualment és avorrit i anhelen trepitjar les aules per seguir millor les assignatures i estar més motivats. Tots asseguren que cal estar molt concentrats per assimilar les matèries.

Sona el despertador a les 11 del matí. Tot i ser aquesta hora, Mar Peñarroja, una manresana de 18 anys que ha començat la carrera aquest curs, no fa pas tard i tampoc ha de sortir a corre-cuita de casa per assistir a classe. Simplement ha d'engegar l'ordinador. Ni tan sols cal que es canviï el pijama per roba de carrer perquè la vida universitària en temps de pandèmia transcorre a casa, entre l'habitació i el menjador, sense poder compartir converses als passadissos ni una cervesa al bar de la facultat. Els estu- diants, com ella, ja es preparen per als exàmens del primer semestre, i un obstacle a superar en aquesta nova normalitat universitària és l'avorriment i la desmotivació.

«A casa no rendeixes tant. No és que no faci res, ja que a les classes s'han de prendre apunts i hi ha feina, però és complicat», explica Peñarroja, que ha començat Humanitats a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i no ha tingut temps, per culpa del confinament universitari, d'agafar confiança en els companys.

Dels 15 amics més propers d'aquesta universitària manresana, quatre han deixat la carrera o estan pensant abandonar-la properament. Les universitats amb presència a la capital del Bages diuen que de moment no han notat un repunt d'alumnes que han plegat veles. Segons els responsables de l'EPSEM-UPC Manresa, els exàmens que hi haurà properament seran la prova de foc per saber si hi ha més alumnes que no es presenten a la convocatòria, i des de la UManresa-FUB afirmen que no s'han produït baixes de matrícula durant aquest curs més enllà dels casos puntuals que es produeixen cada any.

Núria Gras ha començat Publicitat a la Universitat de Vic. «La rutina és passar-se bona part del dia davant de la pantalla, i amb els companys ens posem en contacte a través de l'ordinador. No podem quedar», afirma. Molts dels professors opten perquè el alumnes facin treballs en comptes d'exàmens, i assegura que «és difícil assimilar bé les matèries» sense una dinàmica de classe. Aquesta setmana hi ha hagut una polèmica a Catalunya perquè els alumnes defensen fer els exàmens semestrals de forma online i no de forma presencial, que era tal com tenien previst fer-ho a les universitats.

D'altra banda, Eric Roy, estu- diant de primer d'Enginyeria de Sistemes TIC a la UPC de Manresa diu que, malgrat les dificultats actuals, «els professors passen més apunts i altres recursos per assimilar l'assignatura», i per aquest motiu opina que si hi ha un esforç per part de l'alumne, «el contingut es pot assimilar bé». Aquest estudiant ha pogut posar cara a alguns companys en haver d'assistir setmanalment a pràctiques, que es fan amb grups reduïts. Queralt del Áliga, que estudia el mateix grau, diu que «els professors estan molt a sobre, però les circumstàncies no són òptimes». I és que es passa unes 12 hores davant de l'ordinador. «Acabes amb la vista cansada i qualsevol cosa que emet llum molesta. A través de la pantalla és difícil seguir les classes, i de forma presencial sempre se't queda alguna cosa fins i tot si desconnectes. És molt diferent», assegura.

Anna Fàbregas estudia Enginyeria Química a la mateixa facultat manresana i diu que, malgrat poder demanar dubtes i la bona disposició del professorat, té la sensació que la falta de feedback impedeix aprofundir més. «Em llevo a les 8 del matí i faig classes online fins a les 12 o a les 2 del migdia. Després dino i faig treballs. Moltes hores davant de l'ordinador», explica.

Arnau Vilaseca, que fa segon de Biologia a la UAB, ha tingut sort perquè ha fet algunes classes presen-cials, tot i les limitacions evidents i acabar parlant amb la resta de la classe per WhatsApp. «Les classes podrien ser segures a l'aula si mantenim les distàncies. El problema, és clar, és la mobilitat de tants alumnes amb transport públic».

Prem per veure més contingut per a tu