Les empreses catalanes gasten 1.200 euros menys per treballador per la covid

Els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) desplegats després de la irrupció de la pandèmia s’han convertit en un escut que ha esmorteït el cop que la crisi sanitària ha clavat a la gran majoria d’empreses. Aquestes prestacions públiques que ha aportat l’Estat han servit per evitar acomiadaments massius davant els tancaments per decret i també han exercit com una mena d’ajudes directes al teixit empresarial, que han alleujat els costos laborals de les plantilles.

A Catalunya, els diners que inverteixen les companyies en cada treballador s’ha reduït en més de 1.220 euros anuals el 2020 respecte a l’exercici previ segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), molt per sobre dels 481 euros que ha retrocedit la mitjana a escala nacional.

D’aquesta manera, si es multiplica aquesta xifra per les poc més de tres milions tres-centes mil persones ocupades amb les quals la comunitat va tancar el quart trimestre del 2020 segons l’Idescat, l’estalvi de les empreses catalanes en costos laborals escala fins als 4.069 milions d’euros.

Al capdavant en cost

El cost brut per treballador a Catalunya queda, en aquest sentit, en 32.788 euros. Això la situa en la quarta comunitat autònoma amb més despesa per treballador per a les empreses durant el 2020, només amb Madrid, el País Basc i Navarra al davant.

Aquest cost va disminuir respecte a l’any 2019, que va ser de 34.015. D'aquests 32.788 euros de cost brut per treballador, 24.040,13 euros corresponen al salari, 7.739,19 euros pertanyen a cotitzacions obligatòries; 168,19 euros a cotitzacions voluntàries; 475,86 euros a altres conceptes i 160,42 euros a subvencions i deduccions.

En percentatges, el 73,32% del cost laboral va correspondre a sous i salaris, el 23,60% a cotitzacions obligatòries i el 0,51% a cotitzacions voluntàries, i les prestacions socials directes l’1,11%.

Pel que fa al conjunt de l'Estat, els percentatges de la distribució del cost brut anual són molt similars a les dades catalanes, concretament el 73,31% va ser per a sous i salaris, el 23,55% en concepte de cotitzacions obligatòries, el 0,55% per cotitzacions voluntàries i, finalment, l’1,20% per prestacions socials directes.

Com s’ha esmentat, a Catalunya el salari brut per treballador es va quedar en 24.040,13 euros, una xifra que representa un descens del 4,3% en relació amb l'any anterior, segons l’Enquesta Anual de Cost Laboral (EACL) de l’INE. A Espanya la reducció és del 2,6%.

En aquest punt, l’INE recorda que «no és apropiat parlar de salari mitjà», ja que els treballadors acollits a Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació «no van ser remunerats amb salaris sinó amb prestacions aportades directament pel Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) i, en alguns casos, complementades per les mateixes empreses». És a dir, la xifra mitjana que llança l’INE és menor que la realment percebuda pels treballadors en no incloure la prestació pública.

Per això, l’INE puntualitza que el salari mitjà a partir de l’enquesta està «distorsionat» i la seva comparació amb el 2019 està «distorsionada», ja que durant el 2020 es va viure una «dualitat» en l’ocupació a les empreses, entre els treballadors remunerats amb el seu salari i els qui es van acollir a un ERTO. La massa salarial total percebuda pels treballadors, doncs, no guarda relació amb el total d’efectius a les empreses, puntualitza l’INE. En canvi, al 2019 el pagament de salaris va ser generalitzat.

Per sectors

L’informe de l’INE també llança grans diferències entre sectors d’activitat. A la indústria, el salari brut anual va baixar fins als 28.665,60 euros, va disminuir el 6,12%, en el de la construcció va ser 25.215,47 euros, el 3,8% més, i en el dels serveis va reduir el 4,4%, i es va situar en els 23.037,17 euros de salari brut anual.