El superior general de la Companyia de Jesús, Arturo Sosa (Caracas, 1948), va presidir ahir l’Any Ignasià a Manresa. També va fer el darrer tram del Camí Ignasià, el mateix que sant Ignasi va recórrer farà 500 anys. En una entrevista concedida a Regió7, va manifestar que el papa Francesc estarà present d’alguna forma en l’Any Ignasià.

Quina impressió li ha causat el darrer tram del Camí Ignasià?

Per a un jesuïta no és un camí que deixa indiferent. No és un camí, sinó el camí. Una trobada amb una realitat amb molta densitat. I sempre és un moment emotiu. Per a mi ho ha sigut.

Què significa per als jesuïtes el nom de Manresa al món ?

Ens connecta amb l’espiritualitat. El repte d’aprendre el discerniment de l’esperit, que és la novetat que aporta Ignasi de Loiola: trobar com llegir el que el Senyor mou en el seu interior. Manresa està associat amb les decisions de profunditat que cadascú de nosaltres ha fet, que ha fet la Companyia com a cos apostòlic, que també s’ha esforçat tota la vida, però que en aquests anys ha sigut especialment important fer-ho com a discerniment comunitari de trobar on l’esperit ens està cridant a fer el que toca fer ara.

I què toca fer, doncs?

Tenim quatre orientacions molt clares. La primera és mostrar el camí. El camí cap a Déu. I ningú mostra un camí que no coneix. Si no hi ets, no el pots mostrar. Als exercicis espirituals tenim un mètode, una manera de mostrar aquest camí. I el discerniment. Sense discerniment espiritual, la vida cristiana, personal, comunitària, eclesial, no és possible. La segona és caminar amb els exclosos, els que no són reconeguts enlloc, amb els descartats, a qui li han trepitjat la dignitat. Una altra vegada surt la idea del camí. Caminar amb ells, i amb ells buscar vies de reconciliació i fer justícia.

I les dues últimes?

La tercera és escoltar els joves per entendre on són els signes d’esperança del futur. El futur no és simplement un temps que hi ha més endavant. O hi ha esperança o no hi ha futur. I en quart lloc hi ha el gran repte d’aquest temps, que és tenir cura de la casa comuna. Cal entendre que és la casa de tots i que tots hi tenim un lloc. No és que l’haguem descuidada, sinó que l’hem maltractada. I aquí no hi ha ningú que pugui dir que no ho ha fet perquè l’estil de vida que portem... És una crida a coses molt concretes de la nostra vida quotidiana: què fem, com usem l’energia, com ens movem, com fem servir el plàstic. Cal pensar en un món que pugui funcionar d’una altra manera. Jo visc aquests reptes amb gran entusiasme perquè ens donen una nova oportunitat de connexió amb la gent i el missatge de vida que ens porta el Senyor.

Havia estat mai a Manresa?

Sí, però de pas. Fa tres anys. Aquest cop l’Any Ignasià em dona l’oportunitat de quedar-me uns dies a fer els exercicis espirituals.

Què ens ensenya la conversió de sant Ignasi?

Moltes coses. Però la primera és que es pot canviar i que es pot fer radicalment. La segona és que això és possible si un es troba personalment amb Jesucrist. Una cosa molt important que s’ha d’aprendre de sant Ignasi és que aquesta transformació es fa quan un deixa anar les amarres de la seva pròpia voluntat, els seus desitjos i els seus propis projectes, sinó els del Senyor. I que les coses passen inesperadament quan un obre el cor, a la vida, a la gent, a la inspiració de l’esperit.

Li consta si el Papa visitarà Manresa?

Ell ha manifestat el seu desig de visitar Manresa. Que ho pugui fer és una altra cosa, començant per la seva salut. Després hi ha molts altres compromisos. El que sí que em consta és que està disposat a fer-se present d’alguna manera. Hem après que es pot fer de formes diferents, i ell ja ho ha fet en diverses circumstàncies. Seguríssim que ell estarà disposat a fer-ho.